Resultats de la cerca

Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química

Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990

Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über…

Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl  i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…

Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou …

Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la  bateria de liti , que millorava substancialment l’emmagatzematge…

Estudià química a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1967 i es doctorà el 1968 Després d’un postdoctorat a la Universitat de Stanford Califòrnia, els anys 1972-84 treballà per a Exxon Research & Engineering Company, on fou director de l’equip de física química 1975-79, del laboratori de l’estat sòlid i catàlisi 1979-80 i de la divisió d’enginyeria química 1980-84 S’incorporà després a la divisió de física de la companyia de prospeccions petrolieres Schlumberger fins el 1988, que passà a dirigir l’Institut per a la Recerca de Materials de la Universitat de Birmingham Nova York La…