Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
condensació de Darzens
Química
Reacció de formació d’un èster α,β-epoxi per condensació d’un aldehid o una cetona amb un èster α-halogenat segons la reacció
.
També es anomenada reacció de condensació d’èsters glícids Fou donada a conèixer per GA Darzens el 1940
síntesi piridínica de Čičibabin
Química
Síntesi de derivats de la piridina per condensació de composts carbonílics amb amoníac o amines, en una autoclau:
.
La reacció és reversible i produeix diferents derivats de la piridina i diversos subproductes Fou donada a conèixer el 1906 pel químic rus Alexei Eugenivič Čičibabin 1871-1945
radical peroxi
Química
Cadascuna de les espècies radicalàries de fórmula general R-O-O formades per reacció d’un radical orgànic lliure amb l’oxigen molecular.
Els radicals peroxi tenen una reactivitat relativament baixa i intervenen en els processos d’autooxidació responsables de l’envelliment d’una gran quantitat de materials Donada la poca reactivitat que presenten, poden actuar com a inhibidors en algunes reaccions de polimerització
pila de Weston
Química
Pila patró l’elèctrode positiu de la qual consisteix en mercuri revestit de sulfat de mercuri (I) sòlid, i l’elèctrode negatiu és una amalgama de cadmi al 12,5%.
L’electròlit és constituït per una solució saturada de sulfat de cadmi La força electromotriu d’aquesta pila, a temperatura constant, és donada per l’expressió on t és la temperatura en graus centígrads La pila de Weston té aplicació en el calibratge de potenciòmetres
ebullioscòpia
Física
Química
Mètode per a determinar el pes molecular d’un compost químic en dissolució a partir de l’observació experimental del punt d’ebullició d’aquesta.
L’expressió que dóna el pes molecular del solut és M s = 1 000 a s K e | a d Δ T e , a s essent la quantitat de solut en dissolució donada en grams, a d la quantitat de dissolvent, també en grams, K e la constant molal del punt d’ebullició del dissolvent, i Δ T e , l’increment de temperatura del punt d’ebullició de la dissolució respecte al del dissolvent pur
partició
Química
Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.
En el cas ideal, la relació de concentracions del solut en ambdues fases és, un cop aconseguit l’equilibri, una constant a una temperatura donada Aquesta constant, definida com K Y c 1 / c 2 , és anomenada coeficient de partició Aquesta constància s’acompleix únicament per a dissolucions molt diluïdes en fases essencialment immiscibles El fenomen de la partició pot ésser representat adequadament mitjançant les isotermes de partició , en les quals hom representa la concentració del solut en una fase, enfront de la concentració en l’altra fase, les quals mostren generalment…
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el…
dilució isotòpica
Química
Procediment analític per a la determinació quantitativa d’elements o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu (d’activitat específica A 1) de l’element a determinar, i mesura de l’activitat final A 2 d’aquest element o d’un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.
Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també excellent…
hidròlisi
Química
Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.
Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’aigua i K a la constant de…
sobretensió
Química
Diferència entre el potencial Ei que adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d’equilibri Eo que adquireix l’elèctrode en contacte amb la solució quan no passa corrent a través d’ell, definida per η = Ei — Eo
.
El concepte de sobretensió és relacionat amb el de polarització , de manera que, quan hi ha una sola reacció d’elèctrode, ambdós conceptes són sinònims El signe de la sobretensió és el mateix que el de la densitat de corrent L’existència de la sobretensió pot anar associada a qualsevol de les etapes d’una reacció d’elèctrode, de manera que la sobretensió total η, única mesurable experimentalment, pot descompondre's formalment en una sobretensió de difusió η d , originada pel transport dels reactants, una sobretensió de transferència de càrrega η t i una sobretensió de…