Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
trifosfat de sodi
Química
Pólvores blanques, solubles en l’aigua, que es fonen a 620°C.
Hom l’obté per calcinació de l’ortofosfat sòdic, i té una gran importància industrial, puix que troba aplicació, per les seves propietats segrestants, en la indústria de detergents, en l’ablaniment d’aigües dures i com a additiu alimentari
aigua dura
Farmàcia
Química
Denominació tècnica d’una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants (per exemple, de l’ordre de 50 mg/l o més) d’ions Ca 2 +
o Mg g +
.
Qualsevol altre ió de metall pesant present contribueix també a la duresa Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d’escuma La duresa d’una aigua es mesura pel mètode clàssic de la hidrotimetria, o, més modernament, per complexometria amb EDTA
gelatina
Química
Mescla de proteïnes d’alt pes molecular solubles en aigua.
És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu
complexona
Química
Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons
).
Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament Són emprades en l’anàlisi…
reactiu segrestant
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.
Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de substrats inorgànics en medis…
resines ABS
Química
Classe de resines termoplàstiques obtingudes a partir dels monòmers acrilonitril, butadiè i estirè, àmpliament emprades per a l’emmotllat de peces industrials (d’automòbils, d’aparells electrodomèstics, etc.).
De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat varia entre 1,01…
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en els llocs on hom fa…
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu
antiincrustant
Química
Qualsevol dels productes afegits a les aigües dures (especialment a les aigües d’alimentació de calderes, aigües per a rentar, etc) a fi d’impedir la formació d’incrustacions.
Els antiincrustants poden ésser constituïts per un segrestant, que impedeix la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques, o bé per substàncies de natura colloidal com ara tanins o lignosulfonats, que hom empra en general acompanyats de carbonat o fosfats sòdics, les quals s’adsorbeixen sobre les sals precipitades, les mantenen en suspensió i eviten que formin dipòsits adherents En el cas de les calderes de vapor, el tractament amb antiincrustants, dit tractament intern, és aplicable només a calderes de baixa pressió i ha d’anar obligatòriament acompanyat de purgues periòdiques