Resultats de la cerca

Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics

El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions…

Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…