Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
electrodeposició
Química
Procediment d’obtenció d’una capa fina de metall sobre un altre metall per electròlisi.
metal·lització
Recarregament d’acer inoxidable per metal·lització [Neyrpic, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic, per tal de donar-li un acabat diferent, per a protecció, per a conferir-li propietats específiques del metall, etc.
En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’…
cianur d’argent
Química
Pólvores blanques, insolubles en aigua, que s’ennegreixen a la llum i es descomponen a 320°C, preparades per acció d’un cianur alcalí sobre una solució de sal d’argent.
Solubles en excés de cianur, el dicianoargentat obtingut és emprat com a electròlit en l’argentat per electrodeposició
protecció dels metalls
Química
Tecnologia
Recobriment d’una superfície metàl·lica amb una substància metàl·lica o no per tal de protegir-la de l’oxidació, de la corrosió, del desgast, etc.
La protecció per recobriment metàllic sol ésser obtinguda per electrodeposició, per metallització, per galvanització, per cementació, etc, mentre que la protecció per recobriment no metàllic és obtinguda per aplicació de pintures, vernissos, esmalts, etc, sobre la superfície que hom vol protegir
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a…
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…