Resultats de la cerca

El seu estat més estable és aquell que té els electrons desaparellats en cada orbital i no pas aparellats en un mateix orbital radical

Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de…

Segons la teoria de Lewis, quan diversos àtoms es combinen per formar una molècula ho fan de forma que quedin vuit electrons en la darrera capa electrònica de cada àtom i assoleixin, així, la configuració electrònica dels gasos nobles, especialment estable Aquest fet es coneix com la regla de l’octet Però a partir del segon període de la taula periòdica els elements tenen orbitals d energèticament assolibles i buits En determinades situacions un electró o un parell d’electrons poden ocupar algun dels orbitals d això succeeix quan hi ha una gran diferència d’…

Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos…

La mobilitat dels doblets π i n comporta l’aparició de formes límit i de ressonància Aquest desplaçament adquireix importància quan a l’estructura hi ha un grup capaç d’acceptar els electrons conjugats amb un altre capaç de cedir-los A diferència dels efectes inductius inductiu, que es transmeten a través dels enllaços σ, els efectes mesomèrics es transmeten sense disminució de llur intensitat a través de sistemes insaturats conjugats

El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons

Mitjançant aquesta propietat hom explica la transferència d’electrons d’un àtom a un altre, amb la consegüent formació d’ions

En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una

Com indica el seu nom, un electròfil posseeix una afinitat pels electrons de l’àtom amb el qual forma l’enllaç

Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p , d o f , i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p 2 , d 2 o f 2 , per sobre d’un sistema de capes tancades Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet T o presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens D’altra…