Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
enllaç
Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui…
enllaç polar
Química
Qualsevol enllaç covalent entre dos elements de diferent electronegativitat.
En general, la polaritat d’un enllaç és proporcional a la diferència d’electronegativitat entre els elements que hi participen, i és expressada mitjançant el moment dipolar
enllaç hidrogen
Química
Enllaç de feble energia, de natura fonamentalment electroestàtica, que es produeix entre un àtom d’hidrogen i un element electronegatiu, com F, O, N o altres.
L’enllaç hodrogen és anomenat intermolecular quan s’estableix entre dues molècules d’una mateixa substància o de substàncies distintes, i intramolecular quan s’estableix entre dos àtoms d’una mateixa molècula, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un cicle en el qual l’hidrogen constitueix una de les baules
enllaç de retrodonació
Química
Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres, com ara el monòxid de carboni o una olefina.
En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π, opera un…
alquí
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç triple.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè
alquè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç doble.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie olefínica olefina Els alquens, de fórmula general C n H 2 n , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - è i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del doble enllaç Per excepció, el més simple dels alquens és anomenat etilè
electronegativitat
Química
Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.
Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents