Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
flavanona
Alimentació
Química
Constituent fenòlic que pertany al grup dels flavonoides i que és present en alguns vegetals i llegums.
La seva transformació per oxidació en polímer de color, deguda a l’acció de diferents enzims, provoca un canvi de tonalitat, que es fa més fosca, en els vegetals i llegums La seva reactivitat depèn de l’origen dels enzims que catalitzen l’oxidació
Eduard Buchner
Química
Químic alemany.
Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament…
Pierre Jacques Antoine Béchamp
Química
Químic francès, professor de química i farmàcia a Montpeller.
Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp
Artturi Ilmari Virtanen
Química
Químic finlandès.
Professor a Hèlsinki, investigà les fermentacions, la nutrició, els enzims, el metabolisme de les plantes, etc Rebé el premi Nobel de química el 1945 pels seus treballs sobre la química agrícola i de l’alimentació
àcid al·lantoic
Química
Intermediari o terme final del catabolisme de les purines en nombrosos animals aquàtics (mamífers exclosos).
Prové de la hidròlisi de l’allantoïna per enzims també presents en vegetals Per hidròlisi àcida o enzimàtica dóna urea i àcid glioxílic Forma cristalls que es descomponen a 173°C, poc solubles en aigua i en els solvents orgànics
Química 2011
Química
L’any 2011 serà recordat per la majoria de químics com el de la celebració de l’Any Internacional de la Química, promogut per les Nacions Unides amb la intenció de mostrar a la societat la importància de la química per al desenvolupament de la humanitat A banda dels esdeveniments organitzats aquest any per diferents institucions, universitats i centres de recerca per donar a conèixer les principals línies de treball que s’estan desenvolupant actualment en química, cal destacar els avenços realitzats en dos camps molt diferents la paleobioquímica i la síntesi de materials híbrids En el primer…
Richard Willstätter
Richard Willstätter
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou professor a Zuric, Berlín i Munic Estudià la constitució de diversos alcaloides com la cocaïna i de la clorofilla, que obtingué 1906 per primera vegada Féu recerques sobre els enzims, les antocianines i els carotenoides El 1915 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre els pigments vegetals
Cyril Norman Hinshelwood
Química
Químic anglès.
Treballà en el camp de la cinètica de les reaccions químiques, per la qual cosa li fou atorgat, juntament amb Sem'onov, el premi Nobel de química del 1956 Són especialment rellevants els seus estudis de la cinètica química d’alguns enzims bacterians que han permès de caracteritzar com a adaptacions bacterianes determinats trets de la seva cinètica química
Paul Delos Boyer
Química
Químic nord-americà.
Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina
àcid clavulànic
Farmàcia
Química
Substància oliosa, produïda pel Streptomyces clavuligerus, que és aïllada del filtrat del cultiu d’aquests microorganismes en forma de sal sòdica.
És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases