Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
anemonina
Química
Cristalls que es fonen a 157-158°C, aïllats del macerat de diferents ranunculàcies.
En la vidiella, per exemple, es troba en forma de glucòsid ranunculina, el qual en medi bàsic s’escindeix en glucosa i protoanemonina , líquid d’olor pungent, de propietats bacteriostàtiques, que es dimeritza espontàniament a anemonina
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química. L’estabilitat depèn de l’entalpia de formació de la substància: a una major entalpia negativa de formació correspon una estabilitat més gran..
Darrerament, diverses molècules que eren considerades inestables han estat sintetizades en formes estables Es tracta d’enols obtinguts a la Universitat de Chicago per S Bergens i B Bosnich i que es manetenen estables a temperatura ambient durant setmanes Hom creia que els enols es transformaven espontaniament en aldehids o cetones
lactona
Química
Nom genèric dels èsters cíclics formats intramolecularment a partir d’un hidroxiàcid.
Les lactones són àmpliament distribuïdes en la natura, especialment entre els vegetals Són anomenades a partir de l’àcid del qual deriven, amb la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte al grup carboxil Les lactones més freqüents són les de cinc i sis membres Els γ- o δ-hidroxiàcids, que existeixen rarament com a tals, perden aigua espontàniament i formen les corresponents γ- o δ-lactones
làtex

Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
pirofòric | pirofòrica
Química
Dit de les substàncies que s’inflamen espontàniament en entrar en contacte amb l’aire.
Són piròfors molts aliatges, en estat suficient de divisió, pel fet que llurs partícules es combinen amb l’oxigen i s’inflamen, com és el cas del ferroceri, el qual és emprat per a fabricar les pedres d’encenedor, utilitzades en encenedors i en els dispositius d’encesa d’algunes estufes, escalfadors, etc
pou
Química
Perforació vertical cilíndrica i profunda, efectuada amb perforadores rotatives, per tal de localitzar o explotar un jaciment petrolífer.
A mesura que avança la perforació, el pou és revestit de tubs d’acer de diferents diàmetres, generalment entre 70 i 10 mm i més petits a mesura que augmenta la profunditat, i de gruixos diferents, de manera que cada tub és fixat per sengles boixes als dos tubs que són en contacte amb ell Malgrat que en alguns pous el petroli brolla espontàniament, cal generalment equipar el pou amb elements d’extracció, generalment bombes especials, un cop trobat el jaciment i fixat el recobriment d’acer mitjançant ciment tirat entre els tubs i les parets del pou perforat Per a l’extracció del gas natural hom…
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen fàcilment en…
fosfina
Química
Gas metzinós d’olor al·liàcia, liquidable a -87,7°C, espontàniament inflamable per la presència de P2H4.
És format per la dismutació P 4 +3OH - +3H 2 O →PH 3 +3H 2 PO 2 - , o també per l’acció de l’aigua i dels àcids sobre els fosfurs, com en la reacció Mg 3 P 2 +6H 2 O →2PH 3 + 3Mg OH 2 Crema amb una flama verda, amb un espectre comprés entre 560, 526 i 510 nm Amb el nitrat d’argent es produeix una reacció molt sensible, que dóna lloc a un precipitat negre o gris de composició variable
cristal·lització
Química
Canvi d’estat d’una substància dissolta, fosa o en estat gasós, a estat sòlid cristal·lí.
La formació de cristalls a partir d’una solució és obtinguda per evaporació del solvent, sense atènyer el punt de saturació, i deixant-lo refredar tot seguit El procés comença tan bon punt es formen els primers nuclis de cristalls bé espontàniament, bé induïts per petites partícules estranyes a la solució pols, vidre, etc, per “sembrada” o encebament amb cristalls de la mateixa substància a cristallitzar o per fregament amb les parets del cristallitzador Un refredament lent de la solució saturada porta a la separació dels cristalls grossos i ben formats, bé que impurs Per obtenir cristalls…
acrilat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid acrílic.
Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, que donen vapors d’olor pungent, irritants i lacrimògens concentracions màximes tolerables a l’atmosfera 10 ppm per a l’acrilat de metil, 25 ppm per al d’etil La presència del grup vinil en llur molècula fa que es polimeritzin espontàniament, raó per la qual solen subministrar-se amb inhibidors 0,1% d’hidroquinona o del seu monoèter metílic de vegades menys Llurs reaccions químiques són les típiques dels èsters i dels…