Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no…
cimè

Cimè
©
Química
Compost aromàtic del qual hom coneix els tres isòmers o-, m-,
i p-
.
El p -cimè es troba en molts olis essencials comí, farigola, quenopodi És emprat com a dissolvent i en la fabricació de resines
fel·landrè
Química
Cadascuna de les formes isòmeres α i β d’un terpè monocíclic, de fórmules
.
Ocorre en els olis essencials d’eucaliptus la forma α levogira, de fonoll la α dextrogira i de llimona la β dextrogira i en l’essència de menta la β levogira
limonè
Química
Terpè que és contingut en els olis essencials de llimona, taronja i bergamota.
Es presenta en tres formes isòmeres És emprat com a solvent i en la manufactura de resines
borosilicat
Química
Cadascun dels anions complexos formats per silicats que contenen unitats estructurals d’òxid de bor.
Són preparats tècnicament per fusió de l’òxid de bor amb sílex i un òxid metàllic Hom en troba també a la natura constituint diversos minerals Els borosilicats són components essencials d’uns vidres resistens al foc i de gran duresa, com els Pyrex
Chemisches Zentralblatt
Química
Primera revista química de resums o extractes publicada al món, fundada el 1830 i continuada després per la Deutsche Chemische Gesellschaft des del 1897 fins al 1969.
És el primer recull complet de tota la informació publicada en el camp de la química pura i aplicada El 1970 fou substituïda per la “Cheminform”, que inclou només les parts d’orgànica i d’inorgànica del Zentralblatt limitades als extractes de les revistes més essencials de cada branca
goma resina
Química
Cadascun dels productes secretats per alguns vegetals.
Són constituïts per una resina i olis essencials La goma pot ésser totalment o parcialment soluble en aigua, però deixa intacta la part resinosa Aquesta part es dissol en alcohol etílic, que no ataca la goma Entre les gomes resina més importants hi ha el gàlban, la mirra i l’encens
anisaldehid
Química
Líquid incolor, d’intensa olor d’arç blanc i gust anisat picant que bull a 248°C.
Hom el troba en diversos olis essencials d’anís, d’anís estrellat, d’aromer, etc El producte sintètic, anomenat aubepina en perfumeria, és obtingut per oxidació de l’anetole o a partir de l’anisole És emprat com a aromatitzant en alimentació, en perfumeria especialment per a sabons i en la síntesi de productes farmacèutics
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric