Resultats de la cerca

Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex…

Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de…

Aquest mètode es basa en el fet que l’anhídrid sulfurós no redueix el iode amb una solució de metanol i piridina, segons una reacció estequiomètrica, si no és en presència d’aigua La reacció de base és 2H 2 O + SO 2 + I 2 → SO 4 H 2 + 2IH o més exactament segons la reacció final següent La piridina base orgànica dèbil és indispensable per a neutralitzar les quantitats d’àcid en excés, puix que la primera reacció és reversible quan la quantitat d’àcid passa del 0,05% D’aquí ve la possibilitat de calcular la quantitat d’aigua d’una mescla per la mesura de la quantitat de iode reduït El punt…

Solubles en excés de cianur, el dicianoargentat obtingut és emprat com a electròlit en l’argentat per electrodeposició

El procés d’esterificació introduït per EFischer i SSpeier el 1895 consisteix a bullir a reflux l’acid carboxílic amb un excés de metanol o d’etanol en presència d’un 3% de clorur d’hidrogen Els catalitzadors preferits actualment acostumen a ésser àcid sulfúric concentrat o un àcid de Lewis La reacció d’esterificació és una reacció d’equilibri, però és possible d’aconseguir una conversió en èster fins al 90% utilitzant un gran excés de l’alcohol A gran escala, on és important d’economitzar alcohol, hom fa servir diversos artificis per tal d’eliminar l’aigua que es va…

La seva solució en excés de cianur o la solució resultant de tractar l’òxid de cadmi amb un cianur soluble constitueix l’electrolit tradicional dels banys de cadmiat

Són exemples d’alcohòlisi les transesterificacions provocades amb un excés d’alcohol i la formació d’èsters o d’èters a partir, respectivament, d’halurs d’àcid o d’alquil

Hom la realitza agitant una mescla de l’alcohol i l’amina amb una base aquosa freda i un excés d’un halogenur d’acil, i transcorre d’acord amb l’esquema següent

Hom l’obté per tractament del clorur potàssic amb l’àcid sulfúric i és emprat com a adob per als conreus de cítrics i tabac, els quals poden ésser perjudicats per un excés de clorurs

És anomenada també aigua de Javelle