Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
oganessó
Química
Element químic sintètic i radioactiu de nombre atòmic 118, aprovat per la IUPAC el desembre del 2015.
Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian
Christian Schönbein
Química
Químic alemany.
Fou professor a Basilea Descobrí l’ozó 1840 estudiant l’olor característica que havia observat als voltants d’una fàbrica elèctrica Fent experiments a la cuina de casa seva, inventà el cotó pólvora 1846, el qual resultà molt perillós, però permeté la fabricació de la primera pólvora sense fum Proposà també per primera vegada el collodió
seaborgi
Química
Element químic de nombre atòmic 106 i nombre màssic 266.
Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249 El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn T Seaborgi, premi Nobel el 1951
Harold W. Kroto
Química
Químic anglès.
Es graduà el 1961 i es doctorà el 1964 a la Universitat de Sheffield Des del 1967 fins a la jubilació, el 2004, fou professor a la Universitat de Sussex Amb una sèrie d’experiments, el 1985 el seu equip obtingué acumulacions d’àtoms de carboni per mitjà de la vaporització de grafit en una atmosfera d’heli Aquests àtoms, d’estructura molecular esfèrica, reberen el nom de buckminsterfullerè Per aquest descobriment, el 1996 rebé, juntament amb Robert F Curl i Richard E Smalley , integrants del mateix equip, el premi Nobel de química El mateix any fou creat sir
Stanley Lloyd Miller
Química
Químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l’aportació de…
Joseph Priestley
Joseph Priestley
© Fototeca.cat
Química
Químic anglès.
La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…
Linus Carl Pauling
Química
Químic nord-americà.
Estudià al California Institute of Technology i després a Munic, Copenhaguen i Zuric Fou professor del dit institut des del 1927, i director de l’American Chemical Society 1949 Introduí la mecànica quàntica a la química atòmica i elaborà una teoria de l’enllaç químic, d’una importància cabdal, que és exposada en la seva obra The Nature of the Chemical Bond 1939 Publicà també una General Chemistry 1947, molt remarcable El 1954 rebé el premi Nobel de química Completament contrari a la guerra atòmica, organitzà nombroses campanyes contra els experiments atòmics i publicà No More War…
Antoine Laurent Lavoisier
Química
Químic francès.
Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell…
monòxid de nitrogen
Química
Gas incolor, d’un punt d’ebullició de -151,8°C i un punt de fusió de -163°C, poc soluble en aigua.
En contacte amb l’aire és oxidat ràpidament a NO 2 , de color bru Reacciona amb clor i brom i dona halurs de nitrosil, NOX És preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac com a pas intermedi en la fabricació de l’àcid nítric, i també segons l’equació A la dècada del 1980 s’iniciaren una sèrie d’experiments que revelaren que el monòxid de nitrogen, un gas que havia estat considerat només com un contaminant atmosfèric, era generat pel metabolisme cellular i tenia una àmplia gamma de funcions…
potassi
Química
Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica, descobert el 1807 per H. Davy.
És el setè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, i en constitueix un 2,4% en pes El potassi natural és una mescla de tres isòtops, amb masses 39 93,1%, 40 0,00118% i 41 6,90%, i l’isòtop 40 K és radioactiu amb una vida mitjana de 1,4 x 10 9 anys En són també coneguts sis isòtops artificials radioactius, el més important dels quals és el 4 2 K, amb una vida mitjana de 12,4 hores, que és emprat com a traçador en experiments biològics El potassi és molt difós a la natura, i es troba en forma de mescles de sals silvinita , carnallita , polihalita…