Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
trietilalumini
Química
Líquid incolor, extraordinàriament inflamable i reactiu, miscible amb hidrocarburs saturats, que bull a 194°C.
Hom l’obté per reacció a pressió de l’alumini amb etilè i hidrogen És emprat com a component del catalitzador de Ziegler-Natta per a la polimerització d’olefines a baixa pressió, per a la preparació d’alcohols de cadena llarga i olefines terminals i per a la deposició de l’alumini en fase vapor
Henri Moissan
Química
Químic francès.
Obtingué el premi Nobel de química l’any 1906 pel fet d’haver aconseguit aïllar per primera vegada el fluor i pel seu descobriment d’un forn elèctric conegut com a forn de Moissan , que permet de fondre òxids metàllics i que féu progressar extraordinàriament la indústria siderúrgica
borohidrur
Química
Cadascun dels hidrurs de bor de fórmula
M + n
(BH 4
) n
, on M
pot ésser Li, Na, K, Be, Mg, Al, (CH 3
) 2
, Ga, Ti(III), Zr, Hf, Th, U(IV), etc, i n
és el nombre d’oxidació de l’element M
.
Els borohidrurs són composts iònics quan M és un metall alcalí i composts covalents en els altres casos Aquests darrers són extraordinàriament volàtils hom no coneix cap altre compost d’aquests metalls que els iguali en volatilitat Els borohidrurs de Li, Na, Al i d’altres són emprats com a reductors selectius en síntesi orgànica
borazina

Borazina
©
Química
Compost de bor, nitrogen i hidrogen, cíclic, hexagonal, en què els àtoms de bor són alternats amb els de nitrogen.
És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole
pila patró
Química
Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de fem (tensió de referència).
És una pila impolaritzable, però no pot fornir sinó corrents molt febles i curts La més coneguda és la de Weston , constituïda per una amalgama de cadmi pol negatiu i mercuri pol positiu amb sulfat de cadmi com a electròlit i sulfat de mercuri com a despolaritzador La fem, d’1,0183 V a 20ºC, es manté absolutament constant També hi ha la pila de Clark , lleugerament diferent, que utilitza zinc és anterior a la de Weston i actualment poc utilitzada
plutoni
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids.
Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a explosiu per a…
rubidi
Química
Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent grup Ia de la taula periòdica, quart membre de la família dels metalls alcalins.
Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
Química 2010
Química
Les aplicacions més avançades de la química s’han desplaçat els darrers anys a la nanociència, en què s’utilitzen tots els coneixements adquirits pels químics durant anys per a sintetitzar nous materials amb un control estructural de les dimensions espacials de l’ordre dels nanòmetres Una de les fites més espectaculars aconseguides el 2010 en aquesta direcció va ser la utilització de virus com a plantilles per a l’obtenció de nous catalitzadors o de nous materials per a elèctrodes de bateries Un altre dels fronts més actius de la química és l’estudi de la funció i les propietats de les…