Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Artturi Ilmari Virtanen
Química
Químic finlandès.
Professor a Hèlsinki, investigà les fermentacions, la nutrició, els enzims, el metabolisme de les plantes, etc Rebé el premi Nobel de química el 1945 pels seus treballs sobre la química agrícola i de l’alimentació
àcid abiètic

Àcid abiètic
©
Química
Derivat hidrogenat del fenantrè.
Sòlid, soluble en els dissolvents orgànics S'obté isomeritzant la colofònia Comercialment també és anomenat així el producte brut de la isomerització, no recristallitzat, que conté altres àcids resínics És utilitzat en algunes fermentacions industrials, en la indústria sabonera i per a obtenir les seves sals i èsters abietats, que se solen anomenar resinats , i èsters resínics , quan provenen del producte brut
acetoïna
Química
Aciloïna derivada de l’àcid acètic.
Líquid que bull a 148°C, miscible amb aigua o alcohol Dóna fàcilment un dímer sòlid Es forma en diverses fermentacions i en particular en la fermentació làctica, i en oxidar-se en diacetil produeix l’aroma de la crema de llet madurada per a fer mantega Hom la fabrica reduint el diacetil o bé per fermentació Considerada innòcua, és utilitzada com a vehicle d’aromes i essències alimentàries
fermentador
Química
Reactor químic on hom duu a terme la fermentació
.
Consisteix bàsicament en un cup o dipòsit de grans dimensions, generalment cilíndric o lleugerament troncocònic, d’alumini, acer inoxidable o acer normal interiorment vitrificat o recobert amb un polímer estable Va proveït d’un sistema d’aireig, en el cas de fermentacions aeròbies, i d’un sistema de control de temperatura Juntament amb el fermentador, hi cal un sistema d’esterilització, generalment per calor, per tal de poder-hi eliminar completament els microorganismes estranys a la reacció i que podrien interferir-hi Els primers fermentadors eren sempre oberts a l’atmosfera Actualment, però…
Jean-Baptiste André Dumas
Química
Químic francès.
Començà els estudis de farmàcia a Alès, i el 1816 entrà al laboratori farmacològic de Le Royer a Ginebra, on inicià els seus estudis en el camp de la química, i collaborà amb Coindet en la investigació de composts iodats 1818 i amb el fisiòleg Jean-Louis Prévost en certs treballs sobre els fenòmens elèctrics als músculs El 1823 ingressà al laboratori de l’École Polytechnique de París, que dirigia Thenard, a qui succeí com a professor el 1835 Dumas fou el primer químic francès que introduí els treballs de laboratori dins l’ensenyament, i els seus tractats contenen una gran quantitat d’…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…