Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
nitrofosfat
Química
Fertilitzant de nitrogen i fòsfor.
S'obté per acció de l’àcid nítric o una mescla d’àcid nítric i sulfúric o fosfòric sobre fosfat tricàlcic roca fosfàtica, seguida d’un tractament per a corregir les propietats higroscòpiques i corrosives que li confereix el nitrat càlcic produït
nitrat de calci
Química
Sòlid blanc deliqüescent obtingut per neutralització de l’àcid nítric amb lletada de calç.
És emprat en pirotècnica, explosius i llumins, i també com a fertilitzant
hidrogenofosfat de sodi
Química
Pólvores blanques, solubles en l’aigua, higroscòpiques amb formació de diversos hidrats que per escalfament es converteixen en el difosfat [Na4P2O7].
Hom l’obté per tractament de l’àcid fosfòric amb carbonat sòdic, i és emprat com a fertilitzant, en la indústria tèxtil, en el tractament de l’aigua i en la preparació de solucions amortidores
clorur de potassi
Química
Cristalls incolors de gust fortament salat, solubles en l’aigua, que es fonen a 772°C.
Ocorre a la natura en forma de silvinitai carnallita, de les quals hom l’obté És emprat principalment com a fertilitzant, primera matèria en la fabricació d’altres sals potàssiques, en fotografia i com a substituent del clorur sòdic en la dieta amb finalitat terapèutica
nitrat de sodi
Química
Cristalls incolors, solubles en aigua i glicerol i poc solubles en alcohol, que es fonen a 308°C.
Hom l’obté per tractament de l’àcid nítric amb carbonat potàssic i també a partir de les seves fonts naturals caliche Té aplicació com a oxidant, fertilitzant, en la indústria del vidre i en la de la ceràmica, com a reactiu en química analítica, en medicina i com a agent conservador
digestió
Química
Contacte prolongat de dues substàncies per a produir una transformació química.
La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més ric en…
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en els llocs on…
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…