Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers esmentats…
fibra d’algina
Química
Fibra o fil format per un alginat metàl·lic, obtingut projectant un doll molt fi de solució d’alginat alcalí en un bany capaç d’insolubilitzar-lo o de transformar-lo en un alginat insoluble.
Els fils d’algina són utilitzats sobretot com a suport per a teixir fils de llana molt prims El teixit obtingut és tractat amb una solució alcalina que dissol l’algina i deixa un teixit de llana primíssim que no hauria pogut ésser obtingut directament
fibra de carboni
Química
Tecnologia
Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva baixa densitat, les fan especialment interessants per a…
fibra de vidre
Química
Indústria tèxtil
Filament obtingut per extrusió del vidre i posterior estiratge, fins que assoleix el diàmetre desitjat, generalment entre 1 μm i 8 μm.
Per la seva gran resistència mecànica i la seva ininflamabilitat, hom l’empra com a reforçant en teixits especials, com a aïllant tèrmic i en teixits per a filtres industrials
filatura

Esquema simplificat de la filatura per fusió d'una fibra polimèrica termoplàstica
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada al raió…
adjectiu | adjectiva
Química
Dit dels colorants indirectes (per oposició a colorant substantiu), que poden ésser químicament molt diversos, però que en tintoreria necessiten tots una substància auxiliar, anomenada mordent, per poder-se fixar sobre la fibra.
El mordent és retingut sòlidament per la fibra i el colorant forma amb ell una laca colorejada insoluble Segons com sigui el mordent, el matís queda alterat en conseqüència, però la insolubilitat de les laques dóna al tint una solidesa molt superior a la generalment obtinguda amb els colorants substantius o directes
leucoderivat
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats de l’indi i de l’antraquinona.
Per immersió d’un teixit en una solució alcalina del leucoderivat, aquest és absorbit per la fibra i, en exposar-se a l’aire, es regenera el colorant, que resta fixat sobre la fibra
negre d’anilina
Química
Cadascun dels colorants resultants de l’oxidació, mitjançant el dicromat de diverses molècules d’anilina.
Són colorants negres, d’estructura complexa i no ben coneguda Hom els obté en forma de pasta o directament sobre la fibra, i són emprats per a tenyir cotó sense mordent
leucobase
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats del trifenilmetà (verd malaquita, rosanilina, cristall violeta), coneguts com a colorants de tina
.
Són emprades en el tint del cotó La leucobase per oxidació sobre la mateixa fibra es converteix en el corresponent alcohol terciari base incolora, el qual per escalfament, en presència d’àcid, dóna la forma quinònica, acolorida
colorant azoic
Química
Colorant azo emprat per a tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar.
Els colorants azoics, insolubles en aigua, són copulats directament en la fibra, generalment de manera instantània, passant la tela de cotó prèviament impregnada d’una solució alcalina de naftol AS a través d’una solució freda del colorant