Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor Per contrast,…
filtre
Secció d’un filtre de premsa: 1, entrada del líquid tèrbol; 2, sortida del líquid filtrat; 3, element filtrant; 4, plats; 5, marcs
Química
Aparell emprat en la filtració.
Actualment n'hi ha nombrosos models, que satisfan les necessitats específiques de les indústries més diverses Hom els pot classificar, segons el mètode de producció del gradient de pressió filtració, en quatre grans grups Els filtres per gravetat consisteixen en un dipòsit que conté una capa o unes quantes de sorra o grava de diferent finor a través de les quals circula el fluid hom els empra sobretot per a filtrar aigua de rius o de canals, aigua carbonatada, aigua per a piscines, etc En els filtres a pressió hom impulsa el fluid, per mitjà d’una bomba, a través del medi flotant els més…
ful·lerè
Molècula de ful·lerè C60 (a dalt) i la mateixa molècula totalment hidrogenada C60H60 (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Família de molècules que es presenta en forma de carboni cristal·lí.
Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà el nom de…
fase
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…