Resultats de la cerca

És bàsica i té caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 28°C La quinoxalina i els seus derivats són obtinguts per condensació de o -fenilendiamines amb composts 1,2-dicarbonílics La formació de quinoxalines troba aplicació en anàlisi química per a la identificació de o -diamines aromàtiques i de 1,2-dicetones

És bàsica i de caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 48°C La quinazolina i els seus derivats es formen per acció de l’amoníac sobre derivats acilats de l' o- aminobenzaldehid o o- aminoacetofenones

Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa S o Són possibles estats singlets excitats, designats S 1 , S 2 ,, que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals fotoquímica

Així, un greix pot ésser desdoblat en les molècules fonamentals d’àcid gras i de glicerina per un procés de saponificació Un desdoblament més profund porta a la descomposició

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…

Membre de la Royal Society i professor a diverses universitats alemanyes i suïsses, féu recerques fonamentals en l’isomerisme cis-trans , les cetones i els alquils i formulà la teoria del carboni tetraèdric

Estudià a la Universitat de Califòrnia i el 1949 passà al Rockefeller Institute for Medical Research Li fou concedit el premi Nobel de química del 1984 pels seus treballs fonamentals en el camp de la síntesi de pèptids

Fou professor a la Technische Hochschule de Dresden i després a la de Munic i també treballà a la BASF Autor de recerques fonamentals en el camp dels colorants orgànics sintètics, és conegut sobretot per la reacció que porta el seu nom

Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir

La més coneguda és la de Belousov-Zhabotinski Actualment, hom en coneix una trentena, que es caracteritzen pel període durada i l’amplitud diferència entre la concentració màxima i la mínima En una reacció oscillant hom pot distingir dues etapes fonamentals En la primera són obtinguts els productes que seran reactius en la segona Els productes de la segona han d’ésser equivalents als reactius de la primera, per a continuar l’oscillació és el procés anomenat autocatàlisi