Resultats de la cerca

Són coneguts els superòxids dels metalls alcalins i el de tetrametilamoni, i només el de liti és estable a una temperatura molt baixa D’altra banda, els superòxids dels metalls alcalinoterris, magnesi, zinc i cadmi existeixen únicament en petita concentració en el si de les fases sòlides dels peròxids corresponents Hom pot dur a terme la preparació dels superòxids per oxidació amb oxigen del metall, l’òxid o el peròxid, tant directament com en el si d’amoníac líquid, i per la reacció del peròxid d’hidrogen amb bases fortes Els superòxids són composts iònics en els quals existeixen ions O 2 -…

Hom l’obté per hidratació de l’òxid d’etilè Es fon a —12,6°C, és miscible amb aigua i alcohols alifàtics de cadena curta, i insoluble en benzè i en els seus homòlegs És emprat com a líquid anticongelant, com a humectant i com a solvent de pintures

No és tan irritant com els seus anàlegs monoclorat i diclorat, però és més tòxic i asfixiant Hom el descompon per hidròlisi en diòxid de carboni i clorur d’hidrogen Fou emprat a la Primera Guerra Mundial com a gas asfixiant

És un líquid incolor que bull a 55,5°C, i miscible amb aigua Té un caràcter fortament bàsic És emprada en la indústria del petroli i del cautxú sintètic, en l’obtenció de colorants i medicaments i també com a solvent i com a agent de flotació És fortament irritant de la pell i de les membranes mucoses

La teoria de Stern és basada en la suposició que la distribució d’ions ha d’ésser fortament influïda per les forces existents entre aquests ions i la superfície que hom considera i, atesa la ràpida disminució amb la distància d’aquestes forces, prediu la formació d’una monocapa d’ions fortament adherida a la superfície considerada, així com l’existència d’una capa difusa D’aquesta manera, el potencial total general a la interfase ψ o , pot ésser expressat per ψ o = ψ r + ψ d , essent ψ r la caiguda de potencial de la capa rígida i ψ d la de la capa difusa

Sol presentar-se en forma de monohidrat, que es fon a 58,5°C Hom l’obté com a subproducte en la preparació dels àcids clorhídric i nítric a partir del sulfúric Troba aplicació com a substituent, sòlid i fàcilment manejable, de l’àcid sulfúric en moltes de les aplicacions d’aquest compost És també emprat en la preparació d’altres sals sòdiques i com a desinfectant

N'existeixen dos tipus el plumbat II, que es forma per la interacció de l’òxid PbO o l’hidròxid PbOH₂ amb solucions alcalines, i que pot ésser representat per PbOH 4- 6 , i el plumbat IV, format a partir del diòxid de plom PbO₂ i que pot ésser representat per PbOH 2- 6

Els perclorats presenten caràcter fortament oxidant, i els dels metalls alcalins són emprats en la fabricació d’explosius i en anàlisi química

És molt soluble en aigua, amb la qual dóna solucions fortament àcides És emprat per a obtenir bromurs i derivats orgànics de brom