Resultats de la cerca

Aquests combustibles generen menys emissions contaminants que la gasolina i el gasoil, especialment pel que fa a òxids de nitrogen i partícules Una part dels combustibles gasosos formen part dels combustibles alternatius , per exemple, el gas natural per a vehicles i el gas liquat del petroli  

Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra

En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…

Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…

Introduïda per HKOnnes l’any 1901, consisteix en el desenvolupament de l’anomenat factor de compressibilitat pv / R θ en sèrie de potències de 1/ v v volum molar essent R la constant de gasos, θ la temperatura del gas ideal del sistema a la temperatura del qual el gas exerceix la pressió p i B , C unes funcions de la temperatura conegudes com a segon, tercer, etc, coeficients del virial

La llei que expressa les velocitats d’efusió de dos gasos en funció de llurs densitats és V 1 /V 2 =

La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…