Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
gasós | gasosa
combustible gasós
Transports
Química
Combustible que, en condicions normals, es troba en estat gasós.
Aquests combustibles generen menys emissions contaminants que la gasolina i el gasoil, especialment pel que fa a òxids de nitrogen i partícules Una part dels combustibles gasosos formen part dels combustibles alternatius , per exemple, el gas natural per a vehicles i el gas liquat del petroli
cromatògraf de gasos

Esquema d’un cromatògraf de gasos: 1, bombona de gas portador; 2, vàlvula reductora; 3, vàlvula de regulació fina; 4, cabalímetre; 5, vàlvula de presa de mostra; 6, vàlvula antiretorn; 7, punt d’injecció de la mostra; 8, calibrador del flux de referència; 9, columna; 10, filaments de mesura; 11, filaments de referència; 12, col·lector escalfat; 13, sortida del flux de referència
© fototeca.cat
Química
Aparell emprat per a la separació i la identificació de gasos i líquids volàtils.
Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra
bureta de gasos
Química
Bureta adaptada a la mesura de volums de gasos, emprada en l’anàlisi química de les mescles de gasos.
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
eudiòmetre
Química
Instrument utilitzat en l’anàlisi volumètrica de certes mescles de gasos.
Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
equació del virial
Química
La més general de les equacions d’estat per a gasos.
Introduïda per HKOnnes l’any 1901, consisteix en el desenvolupament de l’anomenat factor de compressibilitat pv / R θ en sèrie de potències de 1/ v v volum molar essent R la constant de gasos, θ la temperatura del gas ideal del sistema a la temperatura del qual el gas exerceix la pressió p i B , C unes funcions de la temperatura conegudes com a segon, tercer, etc, coeficients del virial
efusió
Física
Química
Procés pel qual els gasos sotmesos a pressió passen a través de forats petits.
La llei que expressa les velocitats d’efusió de dos gasos en funció de llurs densitats és V 1 /V 2 =
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina