Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
reflux
Química
Operació consistent en l’ebullició d’un líquid en un recipient, generalment un matràs, de tal manera que els vapors, en condensar-se en un refrigerant convenientment acoblat a la part superior del sistema, reflueixin.
La finalitat química del reflux és de mantenir un sistema obert a una temperatura constant, generalment la del punt d’ebullició del solvent emprat, conservant igualment constants el volum i la composició del sistema
sililació
Química
Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (- Si(CH3)3).
La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran…
cautxú
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…
pou
Química
Perforació vertical cilíndrica i profunda, efectuada amb perforadores rotatives, per tal de localitzar o explotar un jaciment petrolífer.
A mesura que avança la perforació, el pou és revestit de tubs d’acer de diferents diàmetres, generalment entre 70 i 10 mm i més petits a mesura que augmenta la profunditat, i de gruixos diferents, de manera que cada tub és fixat per sengles boixes als dos tubs que són en contacte amb ell Malgrat que en alguns pous el petroli brolla espontàniament, cal generalment equipar el pou amb elements d’extracció, generalment bombes especials, un cop trobat el jaciment i fixat el recobriment d’acer mitjançant ciment tirat entre els tubs i les parets del pou perforat Per a l’extracció del…
percolació
Química
Extracció sòlid-líquid, especialment la de tipus discontinu.
Generalment consisteix en l’extracció d’un dels constituents d’un material polvoritzat i immòbil a través del qual circula el solvent És, doncs, un tipus de lixiviació Hom la porta a terme generalment al laboratori mitjançant un percolador
solubilitat
Química
Pel que fa a substàncies sòlides o líquides, pes de substància continguda en una solució en equilibri amb la substància pura no dissolta a una temperatura donada.
En aquestes condicions, hom diu que la solució és saturada Hom expressa normalment la solubilitat en grams de solut per cent grams de solvent La solubilitat de sòlids i líquids en un solvent determinat varia amb la temperatura — augmenta generalment amb aquesta— i depèn principalment de llurs respectives natures químiques dissolució Pel que fa a les substàncies gasoses, relació entre la concentració del gas en la solució i la concentració del gas sobre la superfície de la solució a una temperatura determinada llei de Henry Hom sol expressar-la en millilitres de gas per litre…
ergol
Química
Compost o mescla de composts que hom fa servir per a propulsar un coet.
Generalment és una mescla d’un oxidant i un reductor que en reaccionar produeixen gasos a elevada temperatura que són expulsats a gran velocitat per la tovera Hi ha dos grups d’ergols els sòlids , constituïts generalment per un oxidant perclorat amònic finament dividit i un aglomerant, que pot ésser un cautxú sintètic tiocol, i els líquids , constituïts per dos líquids oxidant-reductor que hom manté separats i que en el moment oportú mescla a la cambra de combustió, on es cremen Com a oxidants hom utilitza oxigen líquid, aigua oxigenada, fluor, àcid nítric fumant,…
reacció de Sommelet
Química
Reacció introduïda l’any 1913 que permet la síntesi d’aldehids aromàtics mitjançant la conversió d’un halogenur primari en una sal d’amoni i posterior hidròlisi àcida.
L’amina més generalment emprada és l’hexametilentetramina
solut
Química
Aquell component d’una solució que hom considera dissolt en l’altre, anomenat dissolvent
.
Generalment, hom considera com a solut el component minoritari
sulfur d’hidrogen
Química
Compost format per la combinació del sofre amb l’hidrogen.
És emprat generalment en solució aquosa, anomenada àcid sulfhídric
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina