Resultats de la cerca

Els acidímetres consisteixen generalment en un simple tub, graduat específicament en funció de l’àcid a determinar La graduació és tal que permet de fer una volumetria sense cap altre aparell i, amb la solució alcalina i l’indicador adequats, d’obtenir per lectura directa, sense càlculs, la concentració ponderal de l’àcid

És emprat per a mesurar, transvasar o recollir líquids

Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990

Graduat al City College de Nova York 1937, després d’obtenir un màster a la Universitat de Colúmbia 1939, es doctorà a la Universitat de Maryland 1955 Amb el seu condeixeble Jerome Karle , treballà al Naval Research Laboratory de Washington 1945-70 i posteriorment fou professor a la Universitat de Buffalo 1970, de la fundació mèdica de la qual el 1972 fou nomenat cap de recerca, institució que el 1994 rebé el nom de Hauptmann-Woodward Medical Research Institute  Juntament amb Karle, elaborà un model matemàtic per a esbrinar ràpidament les estructures cristallines de molècules…

Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl  i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de…

Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…

Graduat per l’Escola d’Enginyeria de la Universitat de Kyoto 1972, el 2005 obtingué el doctorat per la Universitat d’Osaka El 1972 s’incorporà a la multinacional química Asahi Kasei Corporation, on des del 1992 ha dirigit projectes relacionats amb el desenvolupament i la millora de bateries El 2015 fou nomenat president del Lithium Ion Battery Technology and Evaluation Center LIBTEC, i el 2017 catedràtic de la Universitat de Meijo Els anys vuitanta fabricà una bateria experimental recarregable de liti en la qual emprà coc de petroli com a material de l’ànode, precursora de les…

Graduat en física per la Universitat de Munic 1963 i doctorat per l’Institut Max Planck de Munic 1970 Després de diverses estades al California Institute of Technology, la Universitat de Cornell, l’Institut Max Planck i la Universitat de Cambridge, del 1975 al 1985 ocupà la plaça d’investigador principal al departament de sanitat de l’estat de Nova York Posteriorment ha fet recerca a les universitats d’Albany Nova York i Cambridge, a l’Institut Max Planck de Heidelberg, al Howard Hughes Medical Institute i a la Universitat de Columbia Els anys vuitanta desenvolupà tècniques de…

Graduat 1966, màster 1968 i doctor 1972 per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson  Ohio, EUA, on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011 És membre de l’Acadèmia de Ciències d’…