Resultats de la cerca

Professor a Harvard, treballà en electroquímica i termodinàmica química i ideà un tipus de calorímetre adiabàtic És conegut sobretot pel fet d’haver determinat nombrosos pesos atòmics d’elements i pel fet d’haver confirmat l’existència de diferents isòtops El 1914 rebé el premi Nobel de química

El primer elastòmer conegut fou el cautxú natural A partir de l’inici del s XX hom començà d’emprar elastòmers sintètics obtinguts per polimerització del butadiè o del cloroprè o bé per copolimerització d’aquests amb uns altres composts

Continua actiu àdhuc després d’haver fixat tres molècules d’aigua

Més específicament hom anomena així aquella part de la solució que resta després d’haver-ne eliminat els components de natura no colloidal

Professor a Kiel 1934-36 i a Colònia a partir del 1940 Obtingué el Premi Nobel de Química el 1950, ensems amb el seu mestre Otto PH Diels, per haver aconseguit la síntesi diènica reacció de Diels-Alder

La mostra a analitzar és sotmesa a bombardeig amb neutrons en un reactor nuclear o en algun altre tipus de dispositiu productor d’aquestes partícules els neutrons tèrmics d’energia 0,025 eV són els més utilitzats L’anàlisi per activació pot ésser realitzada també amb deuterons, amb protons o amb altres partícules Per captació de neutrons, els diferents elements es converteixen en isòtops de massa augmentada en una unitat Si els nuclis d’aquests isòtops són inestables, es desintegren espontàniament amb aparició d’activitat, la mesura de la qual, amb els detectors que corresponguin al tipus de…

Quan l’osca és arranada exactament i a una temperatura definida usualment a 20°C, hom coneix amb precisió el volum de líquid contingut, pel fet d’haver-lo calibrat o aforat prèviament per pesada És emprat sobretot per a preparar solucions de concentració coneguda

Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química

Obtingué el premi Nobel de química l’any 1906 pel fet d’haver aconseguit aïllar per primera vegada el fluor i pel seu descobriment d’un forn elèctric conegut com a forn de Moissan , que permet de fondre òxids metàllics i que féu progressar extraordinàriament la indústria siderúrgica

Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb