Resultats de la cerca

El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent

Hom els pot considerar derivats formalment del S 2 H 2 per substitució dels dos hidrògens per radicals orgànics o per metalls

Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des…

Apareix quan els hidrògens del grup metilè són activats per la presència de dos grups carbonil L’hidrogen del grup hidroxil té caràcter àcid, i pot ésser substituït per ions metàllics i també per grups acils si la reacció es produeix en presència de piridina

Les reaccions de bescanvi, que hom efectua, en general, amb òxid de deuteri gasós o líquid, es produeixen molt fàcilment, especialment quan les substàncies tractades tenen els hidrògens làbils o una certa polaritat en llurs enllaços, com és ara les sals d’amoni, els alcohols, els fenols, els glúcids, etc

En l’ió amoni els quatre hidrògens es troben als vèrtexs d’un tetràedre regular i les valències són dirigides exactament com en l’àtom de carboni Analíticament l’ió amoni es caracteritza per la despresa d’amoníac per acció de les bases fortes i per la coloració o precipitat que hom obté amb el reactiu de Nessler

És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole

Si la reacció és conduïda sense cap precaució o si, perquè es produeixi, cal elevar massa la temperatura cas dels aldehids poc reactius aromàtics o amb impediment estèric, l’aldehid es deshidrata en formar-se i s’obté un aldehid etilènic condensació de Claisen-Schmidt Si és utilitzat formaldehid, aquest reacciona amb tots els hidrògens en a de l’altre reactant i, en el cas general, la reacció no s’atura a un aldol Les cetones donen entre elles, o amb els aldehids, una condensació totalment similar a l’aldòlica, que condueix als β-cetols

Consisteix a fer reaccionar el compost amb un excés de iodur de metilmagnesi reactiu de Grignard i mesurar, mitjançant una bureta de gasos en condicions de pressió i temperatura conegudes, la quantitat de metà despresa per una quantitat exactament pesada de mostra, d’acord amb l’equació R— H+CH 3 —Mg—I →R—Mg—I+CH 4 ↑El nombre de mols de metà que es desprenen per mol de compost problema dóna el nombre d’hidrògens actius presents Entre els composts que donen positiva aquesta reacció, cal esmentar tota mena d’àcids orgànics, fenols, imides, alcohols, tiols, amines i acetilens…

Les reaccions de tritiació, que hom efectua generalment amb òxid d’hidrogen i triti THO diluït en aigua, es produeixen amb facilitat, especialment quan les substàncies tractades tenen hidrògens làbils D’altra banda, la tritiació pot ésser portada a terme per reducció amb hidrurs tritiats, com és ara LiBH 3 T, o per hidratació amb THO de composts insaturats La tritiació té una gran importància en bioquímica, per a estudis de biosíntesi, fotosíntesi i metabolisme de fàrmacs Atesa la petita concentració de l’isòtop que hom ateny normalment i la molt baixa energia de la radiació β…