Resultats de la cerca

És anomenada també aigua de Javelle

És un compost endotèrmic, no gaire estable, que actua com a oxidant i tendeix a passar a clorur Generalment no és obtingut directament com a tal, més o menys pur, sinó en combinació amb clorur, en el producte anomenat clorur de calç, pólvores de blanqueig o “pólvores de gas”

Cal creure que és un compost molt més complex Anomenat també pólvores de gas o de blanqueig , el clorur de calç industrial és un material granulós, d’un blanc grisenc, que quan és humit fa olor de clor i que és obtingut per reacció entre calç apagada i clor gasós, a temperatures per dessota 40°C La reacció és exotèrmica, i hom procura de dissipar una part de la calor despresa barrejant el clor amb una bona proporció d’aire El clorur de calç brut és emprat com a oxidant, blanquejant i desinfectant Serveix també per a preparar solucions relativament diluïdes d’hipoclorit de sodi La…

Hom l’obté per tractament de solucions alcalines d’hidròxid de plom amb hipoclorit sòdic i és emprat com a oxidant, mordent, reactiu analític i accelerador de polimeritzacions

És poc soluble en aigua i soluble en alcohol i èter Hom l’obté per tractament amb hipoclorit sòdic de la pinacolona Presenta una acidesa molt dèbil És emprat com a intermediari en síntesi orgànica

És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni

No existeix cap definició absoluta del terme, puix que molts reactius poden comportar-se com a oxidants o reductors, segons el sistema enfront del qual actuen així, per exemple, el peròxid d’hidrogen, que actua generalment com a oxidant, actua com a reductor enfront del permanganat en medi àcid No obstant això, els potencials d’oxidació-reducció constitueixen una mesura, exacta si hom treballa en condicions de reversibilitat, del poder oxidant de les substàncies Els composts emprats comunament com a oxidants pertanyen a tipus molt diversos, i entre ells cal esmentar, a més de l’oxigen i l’ozó…

Fou emprat en la Primera Guerra Mundial pels seus efectes fumigadors i sufocants