Resultats de la cerca

Consisteix bàsicament en un cup o dipòsit de grans dimensions, generalment cilíndric o lleugerament troncocònic, d’alumini, acer inoxidable o acer normal interiorment vitrificat o recobert amb un polímer estable Va proveït d’un sistema d’aireig, en el cas de fermentacions aeròbies, i d’un sistema de control de temperatura Juntament amb el fermentador, hi cal un sistema d’esterilització, generalment per calor, per tal de poder-hi eliminar completament els microorganismes estranys a la reacció i que podrien interferir-hi Els primers fermentadors eren sempre oberts a l’atmosfera Actualment, però…

Conté un alt percentatge d’àcid linoleic i és fortament oxidable, amb resinificació És molt emprat en pintures En farmàcia hom l’administra per via oral per a combatre la hipercolesterinèmia

En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se…

Generalment és una mescla d’un oxidant i un reductor que en reaccionar produeixen gasos a elevada temperatura que són expulsats a gran velocitat per la tovera Hi ha dos grups d’ergols els sòlids , constituïts generalment per un oxidant perclorat amònic finament dividit i un aglomerant, que pot ésser un cautxú sintètic tiocol, i els líquids , constituïts per dos líquids oxidant-reductor que hom manté separats i que en el moment oportú mescla a la cambra de combustió, on es cremen Com a oxidants hom utilitza oxigen líquid, aigua oxigenada, fluor, àcid nítric fumant,…

És parcialment soluble en alcohol, en acetona, en àcid acètic i en èter del petroli, i hom la pot dissoldre completament en benzè, en cloroform, en sulfur de carboni i en essència de trementina És emprada principalment en la fabricació de laques i vernissos

Forma dues menes de sals les àcides, derivades de l’anió H 2 PO - 3 , i les neutres, del HPO 3 = És un reductor potent per escalfament a 100°C produeix àcid fosfòric Hom en coneix dues formes parcialment deshidratades l’àcid metafosforós HPO 2 i l’àcid pirofosforós H 4 P 2 O 5

Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció…

Generalment, hom considera com a solut el component minoritari

Hom en coneix el decahidrat i l’hexahidrat En forma anhidra hom l’obté per deshidratació És molt emprat com a mordent en la indústria tèxtil i en el procés de cromatge

De propietats mecàniques deficients, hom les pot millorar amb un tractament amb sals de crom lanital cromaldehid , i esdevé molt més resistent, però no pot ésser descolorat ni tenyit amb colors clars