Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
propiltiouracil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina de color blanc i tast amarg que es fon a 218-221°C.
Actua inhibint la síntesi de les hormones tiroidals, però no interfereix la captació de iode ni l’alliberament d’hormones ja formades i emmagatzemades a la glàndula Té una biodisponibilitat oral d’un 80% i és emprat en medicina per al tractament de l’hipertiroïdisme
Tadeusz Reichstein
Química
Químic suís, d’origen polonès.
Professor a Zuric i Basilea, féu nombroses investigacions, com ara les dels composts heterocíclics, la vitamina C, les hormones, l’adrenalina, l’àcid pantotènic, etc El 1950 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina
Otto Wallach
Química
Químic alemany.
Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química
fenantrè
Química
Hidrocarbur aromàtic isòmer de l’antracè que hom obté per destil·lació seca de l’antracita.
És soluble en benzè i en hidrocarburs alifàtics L’esquelet del fenantrè, diversament substituït, és present en l’estructura de nombroses substàncies naturals, com els alcaloides del grup de la morfina, les hormones sexuals, els esteroides, els àcids biliars i substàncies cancerígenes
Leopold Ružička
Química
Químic croat.
Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt
Robert Robinson
Química
Químic anglès.
Fou professor a Sydney, Londres, Liverpool, Manchester i Oxford Les seves investigacions sobre els colorants, els alcaloides, diversos pigments, hormones amb JW Cornforth, la penicillina i el petroli, i també la seva teoria sobre electrònica en química orgànica, li valgueren el premi Nobel de química, que li fou atorgat el 1947
fenol
Química
Derivat monohidroxilat del benzè descobert per Runge el 1834 en el quitrà d’hulla.
Hom l’obté industrialment, conjuntament amb l’acetona, mitjançant el procés Hock a partir del cumè, segons les reaccions El fenol és emprat en l’obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants En la indústria farmacèutica és emprat en la preparació de l’àcid salicílic i de la fenolftaleïna
àcid pantotènic
Alimentació
Química
Medicina
Component del complex vitamínic B.
És el factor antidermatític del pollastre i alhora un factor de creixement de llevats i bacteris És component del coenzim A i com a tal intervé en el procés metabòlic dels hidrats de carboni també és necessari per a la biosíntesi d’àcids grassos, esterols i hormones esteroides És un líquid oliós groc, soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics Presenta una rotació específica α 2 5 D = +375 aigua És estable a la calor humida i es destrueix per l’acció de la calor seca Hom l’obté industrialment a partir de l’àcid 2,4-dihidroxi-3,3-dimetilbutíric i de la β-alanina És emprat en…
èter etílic
Química
Líquid molt volàtil i inflamable; és l’èter més important.
Es fon a -116°C i bull a 34,6°C Exposat a l’aire igual com els altres èters, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l’èter i, per tal d’evitar-ho, l’èter comercial porta una mica d’alcohol etílic i traces d’aigua Industrialment hom el prepara per acció de l’àcid sulfúric concentrat sobre l’etanol a 140°C, motiu pel qual hom l’anomena també èter sulfúric És un dels dissolvents de substàncies orgàniques més emprats en el laboratori, especialment en els processos d’extracció d’hormones i de principis actius de plantes i de teixits Administrat…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…