Resultats de la cerca

Líndex de cetà expressa el percentatge de cetà en la mescla de qualitat igual a la del combustible assajat

Aquest és el cas, per exemple, de l’àcid tartàric Hom diu que els composts meso, o mesocomposts , resten internament compensats, car la contribució de cada part a la rotació òptica és igual, però de signe contrari, i, per tant, la rotació total és nulla

És un valor indicatiu del contingut aproximat de la gasolina en hidrocarburs aromàtics com més alt és el punt d’anilina, menor és la proporció d’aromàtics

Cal distingir el grau proof spirit nord-americà del britànic Una barreja d’alcohol i aigua té 1 grau proof spirit nord-americà quan el 50% del volum és d’alcohol té 1 grau proof spirit britànic si, a 11°C, l’alcohol pesa 12/13 vegades un volum igual d’aigua

La reacció elemental és dita unimolecular, bimolecular o trimolecular , segons que hi intervinguin una, dues o tres molècules L'ordre d’una reacció elemental homogènia és igual a la seva molecularitat, però l’ordre experimental d’una reacció real no dóna informació sobre la molecularitat de les reaccions elementals que tenen lloc

Arbitràriament hom assigna l’índex d’octà zero al n -heptà i l’índex cent a l’isooctà Un índex d’octà de 96 indica que la velocitat de detonació del combustible en l’anàlisi estàndard és igual a la d’una mescla de 96 parts d’isooctà i 4 parts de n -heptà

Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup

Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió

Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu