Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
leucoderivat
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats de l’indi i de l’antraquinona.
Per immersió d’un teixit en una solució alcalina del leucoderivat, aquest és absorbit per la fibra i, en exposar-se a l’aire, es regenera el colorant, que resta fixat sobre la fibra
esmaltatge
Química
Operació d’esmaltar.
L' esmaltatge al foc s’efectua aplicant l’esmalt en forma de suspensió aquosa amb pinzell o per immersió L’assecatge és fet primerament a baixa temperatura 80° o 90°C per tal que l’esmalt no s’esquerdi, i després aquest és escalfat a 800° o 1 000°C a fi que es fongui i adquireixi l’aspecte del vidre
vermell de
p
-nitroanilina
Química
Colorant azoic al glaç obtingut per copulació de la sal de diazoni de la p-
nitroanilina amb el β-naftol.
El tenyit amb aquest colorant és fet per emprimació de la fibra, principalment cotó, amb una solució alcalina de β-naftol que contingui oli de vermell turc, posterior assecatge del teixit i immersió en un bany, refredat amb glaç, d’una solució de la sal de diazoni de la p- nitroanilina Aquest colorant és també conegut com a vermell para o vermell al glaç
metal·lització
Recarregament d’acer inoxidable per metal·lització [Neyrpic, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic, per tal de donar-li un acabat diferent, per a protecció, per a conferir-li propietats específiques del metall, etc.
En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’…
poli(acetat de vinil)
Química
Resina sintètica de l’acetat de vinil.
És un sòlid transparent i incolor, sense toxicitat, que presenta propietats termoplàstiques i té una densitat aproximada d’1,19 És insoluble en l’aigua i soluble en hidrocarburs aromàtics, dissolvents clorats, alcohols i cetones Hom l’obté industrialment per polimerització en emulsió, a 80°C, de l’acetat de vinil emprant persulfat potàssic com a iniciador El poliacetat de vinil s’infla i s’estova per immersió perllongada en aigua, i s’hidrolitza amb facilitat per acció dels àcids i les bases Per escalfament a més de 70°C es deterioren les seves propietats mecàniques i es produeix eliminació d…
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva toxicitat, per…
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El nucli de l’heli…
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…