Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
mètode de la zona fosa
Química
Métode per a la purificació de sòlids, aplicat principalment a metalls, que consisteix en la creació, per escalfament temporal, d’una zona fosa en el si del material que hom vol purificar, per tal que les impureses es concentrin en la fase líquida.
El mètode és teòricament aplicable sempre que les impureses presents rebaixin el punt de fusió de la substància pura, que és el cas més corrent a la pràctica Experimentalment hom el porta a terme disposant la mostra a purificar dins un receptacle refractari contingut en un tub de quars, per l’exterior del qual es desplaça lentament i a velocitat constant una resistència calefactora, la qual, en crear la zona fosa, la va desplaçant al llarg de tota la mostra, concentrant-hi les impureses presents Aquest mètode té aplicació principalment en la purificació de l’alumini…
aigües mares
Farmàcia
Química
Solució que resta en contacte amb els critalls en cristal·litzar una substància dissolta.
La cristallització dóna lloc, en general, a una segregació, almenys parcial, de les impureses, les quals es concentren en les aigües mares
alumogel
Mineralogia i petrografia
Química
Gel de l’hidròxid d’alumini.
Si és pur és totalment isòtrop i blanc bé que en general té grans quantitats d’impureses que li donen color rogenc, i agafa sovint forma oolítica
eluent
Química
Dit del dissolvent emprat per a fer una elució.
Petites quantitats d’impureses en els eluents en disminueixen granment el poder eluent, que augmenta, però, en augmentar la solubilitat en aigua, la tensió superficial o la constant dielèctrica de l’eluent
esperit de fusta
Química
Alcohol metílic.
Antigament era obtingut per destillació seca de la fusta, a causa del seu contingut en impureses, quitrà, àcid acètic i d’altres, que li confereixen una olor i un gust desagradables Hom l’empra per a desnaturalitzar l’alcohol etílic i impedir, així, que aquest sigui emprat en perfumeria i alimentació
acroide
Química
Resina de baix preu obtinguda de diverses espècies d’arbusts australians del gènere xanthorrhoea
(liliàcies).
És groga o vermella, d’olor balsàmica, soluble en alcohol i insoluble en hidrocarburs Les resines comercials contenen moltes impureses i es fonen, la groga a 97°C i la vermella a 110°C Són utilitzades per a la fabricació de vernissos i laques, especialment de color negre i com a substitutius de la colofònia en el lacre
diazometà
Química
Gas de color groc, tòxic, que bull a -23°C.
Les seves dissolucions concentrades són molt explosives, sobretot en presència d’impureses o si són en contacte amb metalls alcalins a baixa temperatura es descompon lentament És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid, com els àcids, els fenols o els enols fortament irritant, produeix edema pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l’asma
material termocròmic
Química
Material capaç de canviar de color en funció de la temperatura ambient.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la temperatura Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color El canvi, o canvis de color, es produeix a una determinada temperatura característica de cada material que es pot modificar amb la introducció d’impureses en la seva matriu Actualment, la seva principal aplicació és com a sensors de temperatura Tot i que generalment els canvis de color són reversibles, s’han…
goma aràbiga
Química
Exsudació gomosa produïda pel tronc i les branques de diverses espècies africanes del gènere Acacia, assecada.
Forma escates, grànuls o pólvores, de color blanc o groguenc, gairebé sense olor, i és gairebé completament soluble en aigua, amb la qual dóna un mucílag És constituïda per arabina amb petites quantitats d’impureses, tals com tanins, i amb el 13,15% d’humitat Les varietats més conegudes són la goma Kurdufān, que prové de l' A verek i és la més apreciada, i la goma Senegal, que prové de l' A senegal La goma aràbiga, dita així per l’ús que en feren els metges àrabs, és emprada, com a adhesiu, espessidor, emulsionant i estabilitzant colloidal, en les indústries tèxtil, alimentària…
catalitzador
Química
Dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció (catàlisi).
Els catalitzadors poden ésser elements principalment metalls de transició, composts entre d’altres, òxids metàllics o mescles, i es poden presentar en la forma sòlida, líquida o gasosa A vegades, quan una substància pot donar simultàniament diferents reaccions, el catalitzador, afavorint especialment una d’aquestes reaccions, pot arribar a determinar la natura dels principals productes obtinguts Així, el catalitzador alúmina afavoreix la transformació de l’alcohol metílic en etilè i aigua, mentre que un catalitzador de coure o d’argent n’afavoreix la transformació en acetaldehid i hidrogen Bé…