Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
clorobromometà
Química
Compost de fórmula CH 2
ClBr.
S'obté per halogenació del metà És un líquid incolor, volàtil, amb olor a cloroform, no inflamable S'utilitza com a extintor d’incendis, com a dissolvent i en síntesis orgàniques
clorur de magnesi
Química
Cristalls deliqüescents, obtinguts com a producte secundari en l’extracció del KCL.
És una sal que cristallitza a la temperatura ordinària en forma d’un hexahidrat MgCl 2 6H 2 O Pot ésser obtingut segons l’equació En escalfar-se en contacte amb l’aire, es produeix la reacció 2MgCl 2 + O 2 ⇌2MgO + 2Cl 2 És emprat en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant
sulfat d’alumini
Química
Una de les sals d’alumini tècnicament més important, obtinguda dissolent bauxita o argiles molt pures en àcid sulfúric i, si cal major puresa, dissolent en l’àcid hidròxid alumínic obtingut com per a preparar alúmina.
Dóna un hidrat Al 2 SO 4 3 18H 2 O i les seves solucions són àcides per hidròlisi És molt emprat, entre altres usos, en la indústria paperera, en adoberia, per a la clarificació i la purificació de les aigües, en al indústria tèxtil com a mordent en el tint i com a impermeabilitzant i en la fabricació d’extintors d’incendis Dóna amb altres sulfats metàllics els sulfats dobles anomenats alums i pseudoalums
bicarbonat d’amoni
Química
Sòlid que es descompon als voltants de 60°C o en aigua calenta, obtingut saturant de diòxid de carboni una solució d’amoníac.
És emprat per a desengreixar matèries tèxtils, en extintors d’incendis, com a inflador en articles de cautxú, en llevats químics, en medicina com a expectorant i carminatiu, etcamoni bifluorur d’amoni quím inorg NH 4 HF 2 Cristalls deliqüescents És obtingut per acció de l’amoníac sobre l’àcid fluorhídric i es descompon en aigua calenta És emprat per al gravat del vidre, per a abrillantar l’alumini i com a esterilitzant en la indústria cervesera i làctia
bicarbonat
Química
Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenocarbonat
o carbonat àcid HCO 3 -
.
En particular es designa bicarbonat la sal sòdica NaHCO 3 És un sòlid cristallí o pulverulent blanc, inodor i de sabor lleugerament alcalí moderadament soluble en aigua i insoluble en alcohol S'utilitza en el tractament de l’aciditat gàstrica i la gastritis i per a lluitar contra l’acidosi També s’utilitza en la fabricació de composts de sodi, sals i begudes efervescents, com a extintor d’incendis, com a auxiliar en les indústries del cuir i el tèxtil, etc
carbonat d’amoni
Química
Mescla de bicarbonat i de carbonat amònics, obtinguda sublimant una mescla de sulfat amònic i carbonat càlcic.
A l’aire es descompon amb pèrdua de NH 3 i CO 2 i deixa un residu de bicarbonat Es volatilitza als voltants de 60°C i es descompon en aigua calenta És emprat, per exemple, en tintura, en el rentat de la llana, en la fabricació d’articles de goma, en els llevats químics, en extintors d’incendis, en les sals d’olorar i en medicina com a expectorant i carminatiu El veritable carbonat amònic NH 4 2 CO 3 existeix només en solució
dioxina

Dioxina
Química
Compost altament tòxic (10.000 vegades més que el cianur) estable, insoluble, no degradable per l’acció dels bacteris.
La seva fórmula química és C 12 H 4 Cl 4 O 2 i el punt de fusió dels cristalls és de 320-325ºC Penetra fàcilment a les cèllules i hi roman molt de temps Quan es troba en suspensió en l’aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell formació d’èczemes i de plaques amb punts blancs característics Pertorba d’una forma considerable el fetge dels animals i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps Les dioxines es formen com a subproductes en incineradores de residus urbans, processos industrials que utilitzen clor, motors de combustió,…
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…