Resultats de la cerca

L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El nucli de l’heli…

Hom empra dues menes de desgasament el procediment físic, portat a terme mitjançant un desgasador, aprofita la disminució de solubilitat dels gasos en augmentar la temperatura del dissolvent en el procediment químic hom empra un reactiu que, combinat amb l’oxigen, doni un producte inert El reactiu més emprat és la hidrazina, que reacciona amb l’oxigen donant nitrogen gas inert i aigua que s’incorpora al dissolvent

És un compost inert que s’activa per metabolisme hepàtic Actua com a agent alquilant impedint la mitosi cellular En medicina és emprat com a antineoplàstic

Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom

Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra

Presenta extensions de cadena o branques de seqüències de polietilè en diversos punts de la seva ramificació, espaiats irregularment per tota la cadena del polímer Aquesta ramificació incrementa el volum i disminueix la densitat Les seves propietats depenen fonamentalment del pes molecular i la ramificació i la distribució de pesos Presenta bona tenacitat i flexibilitat en un ampli interval de temperatures, bona transparència en pellícules fines, i és químicament inert Resistent a àcids i bases, envelleix per acció de la llum i l’oxigen i és resistent a la humitat Es fa servir…

Consisteix en una reacció de substitució nucleofílica entre un alcòxid alcalí i un halogenur o un sulfat d’alquil en un dissolvent inert per a formar èters, d’acord amb l’esquema R´-ONA+R 2 -X →R´-O-R 2 +NaX És especialment apropiada per a la preparació d’èters asimètrics, R 2 essent un radical primari o secundari Quan R 2 és terciari, ocorre preferentment una eliminació d’hidràcid i s’obté una olefina El mecanisme acceptat per a la síntesi de Williamson comporta una substitució nucleofílica bimolecular S N 2 amb inversió de Walden sobre l’àtom de carboni enllaçat a l’halogen És…

Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…

Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases en la iniciació , una petita font d’energia una guspira, una flama, una percussió, etc provoca una descomposició local la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades transformació de l’energia química en energia mecànica segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració velocitats de l’ordre dels m/s o de detonació velocitats de l’ordre…