Resultats de la cerca

Estudià la sintetització de diversos hidrocarburs i composts organometàllics Féu investigacions sobre la influència de la pressió atmosfèrica en la combustió Fou un dels iniciadors de l’estudi dels elements segons llurs valències i determinà la trivalència i la pentavalència del nitrogen

Farmacèutic a Göteborg, analitzà un gran nombre de substàncies químiques, per la qual cosa hom el considera com un dels iniciadors de la química moderna Descobrí l’oxigen, el clor, l’àcid tartàric i el cítric, el sulfur d’hidrogen, el molibdè, etc Proposà diversos mètodes d’obtenció de substàncies Es mostrà, però, partidari de la teoria del flogist

Fou un dels iniciadors de l’anàlisi química, i introduí l’ús del microscopi en els estudis químics Aïllà el sucre de la bleda-rave, emprà l’assaig a la flama per a diferenciar el sodi del potassi i obtingué el P 2 O 5 per combustió de l’element Treballà sobre la purificació de la càmfora i de la magnèsia

És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que…

Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la…

És constituït per unions 1,4 i té una estereoquímica principalment trans respecte al doble enllaç És resistent a l’oxidació i a la calor, i resulta pràcticament incombustible pel seu contingut de clor D’altra banda, és resistent a la majoria de dissolvents Pot ésser vulcanitzat conduint a modificacions que presenten resistència física i elasticitat comparables a les del cautxú natural, juntament amb una resistència tèrmica molt superior És conegut comercialment com a neoprè

Poden ésser considerats formalment com a derivats del peròxid d'hidrogen H-O-O-H, en el qual un o ambdós àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups orgànics o inorgànics Entre els peròxids inorgànics, tenen una gran importància els dels metalls alcalins i alcalinoterris, els quals són de tipus iònic, presenten un fort caràcter oxidant, i són emprats com a desinfectants, blanquejants i en les indústries farmacèutiques i en cosmètica Hom els obté generalment per calefacció dels metalls o llurs òxids, en l’aire Entre els peròxids orgànics, cal distingir els de fórmula general R-O-O-H o…

Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades…

A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…