Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
subgal·lat de bismut
Química
Sal de bismut bàsica de l’àcid gàl·lic.
Com totes les sals bàsiques, la seva composició és variable ha de contenir, però, entre el 52 i el 57% de Bi 2 O 3 Pólvores grogues, pesants, inodores i insípides, insolubles en aigua i en alcohol Per les seves propietats astringents i absorbents és emprat com a antidiarreic i com a protector i assecant en úlceres i ferides És anomenat també dermatol
carboximetilcel·lulosa
Química
Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.
L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats…
sílice

fototeca.cat
©
Mineralogia i petrografia
Química
Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars
, cristobalita
) com en una gran varietat de formes impures ( sorra
, àgata
, calcedònia
, òpal
, etc).
Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…
antú
Química
Pólvores grisoses, molt estables, insolubles a l’aigua, inodores i insípides.
És utilitzat com a raticida en forma d’engranalls emmetzinats, com a metzina de pas o com a emmetzinador d’aigua
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
neostigmina
Farmàcia
Química
Substància constituïda per unes pólvores blanques, inodores, solubles en l’aigua i menys solubles en l’alcohol.
És un parasimpatomimètic emprat en casos d’ili intestinal i com a preventiu de l’atonia postoperatòria Hom l’injecta per via intramuscular
òxid de magnesi
Química
Pólvores blanques molt lleugeres i inodores, obtingudes com a resultat de la combustió del magnesi o per calcinació del seu hidròxid o carbonat.
L’òxid de magnesi es combina amb l’aigua i produeix hidròxid Es fon a 2880°C, per la qual cosa és emprat com a material refractari també és emprat en medicina, com a antiàcid i laxant La seva forma natural és la períclasi