Resultats de la cerca

Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics

De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear

Es graduà el 1961 i es doctorà el 1964 a la Universitat de Sheffield Des del 1967 fins a la jubilació, el 2004, fou professor a la Universitat de Sussex Amb una sèrie d’experiments, el 1985 el seu equip obtingué acumulacions d’àtoms de carboni per mitjà de la vaporització de grafit en una atmosfera d’heli Aquests àtoms, d’estructura molecular esfèrica, reberen el nom de buckminsterfullerè Per aquest descobriment, el 1996 rebé, juntament amb Robert F Curl  i Richard E Smalley , integrants del mateix equip, el premi Nobel de química El mateix any fou creat sir

Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l…

Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en un alquè…