Resultats de la cerca

La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l

Hom troba sempre, en efecte, l’isòtop 4 °Ar en els minerals que contenen potassi, en els quals prové del 4 °K radioactiu, i la relació Ar/K creix amb el temps El mètode, emprat també en la datació prehistòrica, ha estat aplicat a les roques lunars del Mar de la Tranquillitat, recollides pels astronautes de l' Apollo-11 , i ha indicat que llur edat mínima és de 3 100 milions d’anys

Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics

Aquesta polimerització és feta per radicals lliures en solució aquosa La concentració del monòmer no és convenient que sigui superior al 25% La reacció és ràpida i accentuadament exotèrmica La solució és homogènia La reacció és Si la polimerització és feta a 60°C amb iniciador redox, el producte final és la solució de poli àcid acrílic de viscositat més elevada Polimeritzant en medi no aquós —benzè— són obtingudes unes pólvores ben deslligades de densitat 0,4 Aquest polímerpot ésser preparat indirectament per hidròlisi d’un dels seus èsters per mètodes normals Els copolímers més importants…

Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que determina la…