Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
laca
Art
Química
Resina produïda pels insectes de la subfamília dels lacciferins, especialment el Laccifer lacca, que hom troba formant colònies en arbres a l’Índia, Tailàndia, Myanmar i la Indoxina.
És emprada en la fabricació de vernissos, en el tractament de les pells, en la decoració d’objectes d’art, etc
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa,…
laca
Art
Química
Resina produïda per exsudació de certs vegetals.
Principalment de les espècies Melanorhoea laccifera laca de Myanmar, Rhus succedanea laca de la Indoxina, Rhus vernicifera laca de la Xina i Rhus orientalis laca de Formosa, la qual, aplicada en pellícules fines, s’endureix en contacte amb l’aire i es torna transparent i resistent als àcids, als àlcalis i a bona part dels dissolvents orgànics Hom l’empra en la preparació dels vernissos
adjectiu | adjectiva
Química
Dit dels colorants indirectes (per oposició a colorant substantiu), que poden ésser químicament molt diversos, però que en tintoreria necessiten tots una substància auxiliar, anomenada mordent, per poder-se fixar sobre la fibra.
El mordent és retingut sòlidament per la fibra i el colorant forma amb ell una laca colorejada insoluble Segons com sigui el mordent, el matís queda alterat en conseqüència, però la insolubilitat de les laques dóna al tint una solidesa molt superior a la generalment obtinguda amb els colorants substantius o directes
hidròxid d’alumini
Química
Sòlid blanc, gelatinós, obtingut amb quantitats variables d’aigua per reacció d’una sal soluble d’alumini amb un hidròxid, carbonat o sulfur alcalí.
Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i…
àcid aleurític
Química
Sòlid cristal·lí que es fon a 100-101°C i és un dels principals constituents àcids de la laca.
vermell turc
Química
Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l’alitzarina amb l’hidròxid d’alumini.
benzè
Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
colorant
Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…