Resultats de la cerca

Segons llur forma d’actuar es divideixen en repellents, insecticides i productes que modifiquen l’estructura de la llana L’acció dels repellents es limita a allunyar les arnes, sense que, generalment, tinguin cap acció letal De tots els emprats, solament el naftalè i el -p -diclorobenzè poden tenir acció letal, en determinades circumstàncies Dels insecticides, hom empra, gairebé exclusivament, el DDT i els seus derivats, el dieldrine i l’eldrine, que manifesten més eficàcia que el DDT L’acció antiarnes, per canvi de l’estructura de la llana, es fonamenta en el fet…

La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…

Els fils d’algina són utilitzats sobretot com a suport per a teixir fils de llana molt prims El teixit obtingut és tractat amb una solució alcalina que dissol l’algina i deixa un teixit de llana primíssim que no hauria pogut ésser obtingut directament

És emprat per a tenyir la llana, a la qual confereix un color escarlata si és mordentada amb alumini III, i un color bordeus si ho és amb crom III

És un sòlid cristallí, groc, soluble en alcohol i aigua És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda, però els colors que se n'obtenen són fugaços

Presenten caràcter bàsic i coloració vermella, i són molt més acolorits els derivats N-alquil substituïts Són emprats en la tinció directa de la llana i de la seda i del cotó mordentat amb taní

Hom l’obté per escalfament de la N,N -dimetilanilina amb benzaldehid en presència d’àcid sulfúric concentrat i posterior oxidació amb diòxid de plom de la leucobase produïda El verd malaquita tenyeix directament la llana i la seda i el cotó mordentat amb taní

És obtingut a partir d’una dinitració de la pp -metilè-bis N , N -dimetilanilina seguida de reducció, ciclació per escalfament amb àcids i oxidació Té usos tèxtils, per a l’estampació de fibres bastes, i, en menor escala, de cotó, seda, raió i llana També és emprat per a fer laques i tenyir pell

Són colorants bàsics, generalment vermells, aptes per a la tinció de la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní Les safranines són emprades en les tincions biològiques, especialment en microbiologia tinció de Gram La safranina- T, de fórmula i que hom obté per oxidació en medi àcid d’una mescla de 2-metil-1,4-fenilendiamina, o -toluïdina i anilina, en constitueix un exemple característic

A l’aire es descompon amb pèrdua de NH 3 i CO 2 i deixa un residu de bicarbonat Es volatilitza als voltants de 60°C i es descompon en aigua calenta És emprat, per exemple, en tintura, en el rentat de la llana, en la fabricació d’articles de goma, en els llevats químics, en extintors d’incendis, en les sals d’olorar i en medicina com a expectorant i carminatiu El veritable carbonat amònic NH 4 2 CO 3 existeix només en solució