Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
antiarnes
Química
Producte destinat a combatre les arnes i, en general, tots els insectes que s’alimenten de fibres tèxtils, especialment llana.
Segons llur forma d’actuar es divideixen en repellents, insecticides i productes que modifiquen l’estructura de la llana L’acció dels repellents es limita a allunyar les arnes, sense que, generalment, tinguin cap acció letal De tots els emprats, solament el naftalè i el -p -diclorobenzè poden tenir acció letal, en determinades circumstàncies Dels insecticides, hom empra, gairebé exclusivament, el DDT i els seus derivats, el dieldrine i l’eldrine, que manifesten més eficàcia que el DDT L’acció antiarnes, per canvi de l’estructura de la llana, es fonamenta en el fet…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
fibra d’algina
Química
Fibra o fil format per un alginat metàl·lic, obtingut projectant un doll molt fi de solució d’alginat alcalí en un bany capaç d’insolubilitzar-lo o de transformar-lo en un alginat insoluble.
Els fils d’algina són utilitzats sobretot com a suport per a teixir fils de llana molt prims El teixit obtingut és tractat amb una solució alcalina que dissol l’algina i deixa un teixit de llana primíssim que no hauria pogut ésser obtingut directament
vermell d’alitzarina
Química
Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
És emprat per a tenyir la llana, a la qual confereix un color escarlata si és mordentada amb alumini III, i un color bordeus si ho és amb crom III
uranina
Química
Sal sòdica de la fluoresceïna.
És un sòlid cristallí, groc, soluble en alcohol i aigua És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda, però els colors que se n'obtenen són fugaços
rodamina
Química
Família de colorants derivats del xantè d’estructura general:
.
Presenten caràcter bàsic i coloració vermella, i són molt més acolorits els derivats N-alquil substituïts Són emprats en la tinció directa de la llana i de la seda i del cotó mordentat amb taní
verd malaquita
Química
Colorant del trifenilmetà, sintetitzat per O.Fischer l’any 1887.
Hom l’obté per escalfament de la N,N -dimetilanilina amb benzaldehid en presència d’àcid sulfúric concentrat i posterior oxidació amb diòxid de plom de la leucobase produïda El verd malaquita tenyeix directament la llana i la seda i el cotó mordentat amb taní
taronja d’acridina
Química
Colorant acridínic bàsic de color taronja brillant.
És obtingut a partir d’una dinitració de la pp -metilè-bis N , N -dimetilanilina seguida de reducció, ciclació per escalfament amb àcids i oxidació Té usos tèxtils, per a l’estampació de fibres bastes, i, en menor escala, de cotó, seda, raió i llana També és emprat per a fer laques i tenyir pell
safranina
Química
Cadascun dels membres d’una família de colorants derivats de la fenazina
, que pertanyen a la sèrie dels colorants azínics.
Són colorants bàsics, generalment vermells, aptes per a la tinció de la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní Les safranines són emprades en les tincions biològiques, especialment en microbiologia tinció de Gram La safranina- T, de fórmula i que hom obté per oxidació en medi àcid d’una mescla de 2-metil-1,4-fenilendiamina, o -toluïdina i anilina, en constitueix un exemple característic
carbonat d’amoni
Química
Mescla de bicarbonat i de carbonat amònics, obtinguda sublimant una mescla de sulfat amònic i carbonat càlcic.
A l’aire es descompon amb pèrdua de NH 3 i CO 2 i deixa un residu de bicarbonat Es volatilitza als voltants de 60°C i es descompon en aigua calenta És emprat, per exemple, en tintura, en el rentat de la llana, en la fabricació d’articles de goma, en els llevats químics, en extintors d’incendis, en les sals d’olorar i en medicina com a expectorant i carminatiu El veritable carbonat amònic NH 4 2 CO 3 existeix només en solució