Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
àcid Ύ-linolènic
Química
Àcid gras poliinsaturat (PUFA).
Té tres dobles enllaços, tots en posició cis, i pertany a la família dels n-6, també denominats ω-6 o omega-6 Es forma per una dessaturació de l’àcid linoleic A l’organisme, per elongació, dona l’àcid dihomo-gamma-linolènic DGLA, de vint àtoms de carboni, a partir del qual es produeixen icosanoides antiinflamatoris Es troba principalment als vegetals, especialment a l’oli de llavors de borratja, enotera i grosella negra Es ven com a complement alimentari en càpsules que contenen l’oli de llavor de borratja o enotera
aminotriazole

Aminotriazole
©
Química
Agronomia
Pólvores cristal·lines blanques, bastant solubles en aigua, i que es fonen a 156-159°C.
L’aminotriazole, conegut també amb el nom d’amitrol, és capaç d’inhibir la funció clorofíllica i és emprat com a herbicida contra diverses gramínies És autoritzat en conreus d’arbres fruiters de llavor i pinyol i en avellaner i cítrics, també en olivera i vinya Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és variable, entre 15 i 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sovint amb simazina, ametrina, 2,4 D, sal sòdica o diuron i l’empresa que la comercialitza
antraquinona

Antraquinona
©
Química
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.
Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…
oli bromat
Alimentació
Química
Oleïcultura
Qualsevol derivat bromat d’algun oli (d’oliva, de soia, de llavor de préssec, etc) que és emprat com a additiu emulsionant d’aromatitzants en begudes no alcohòliques.
La seva toxicitat és motiu de controvèrsia
benzaldehid

Reaccions típiques del benzaldehid
Química
Aldehid aromàtic, anomenat també essència d’ametlles amargues, pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i que hom el troba entre els productes d’hidròlisi de l’amigdalina.
És líquid a la temperatura ordinària, incolor, bull a 179°C, poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter Tècnicament hom l’obté per oxidació del tolué, en fase de vapor i en presència d’òxid d’urani o d’òxid de molibdé, o bé també per hidròlisi, en presència de pòlvores de ferro, del clorur de benzilidè aquest és alhora obtingut per cloració del tolué El benzaldehid presenta propietats i reaccions generals dels aldehids i les pròpies del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro És emprat com a intermediari en la…
oli de ricí
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda, en fred, de la llavor del ricí, i per l’escalfament posterior amb vapor d’aigua, a 100°C, a fi de destruir la ricinina, que és una toxoalbúmina molt potent.
És un líquid espès, gairebé incolor, soluble en l’alcohol, compost per glicèrids dels àcids ricinoleic i isoricinoleic Té un sabor desagradable És molt emprat com a purgant, sol o bé aromatitzat