Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
aigua de canyella
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de l’escorça de canyella.
Té una lleugera acció estimulant de les funcions digestives
bromoform
Farmàcia
Química
Líquid obtingut per acció de l’hipobromit de sodi sobre l’acetona.
Bull a 151°C, amb una lleugera descomposició Bé que bastant tòxic, és emprat com a antiespasmòdic i sedant, sobretot per a calmar la tos ferina o catarro
oli d’antracè
Química
Fracció, la menys volàtil, de la destil·lació del quitrà d’hulla, emprada com a preservatiu de la fusta i com a font d’hidrocarburs aromàtics.
Hom en separa per redestillació una fracció lleugera 270-310°C que conté acenaftè i fluorè, i de la fracció menys volàtil 320-360°C hom extreu, amb solvents, fenantrè i carbazole el residu sòlid és antracè
teofil·lina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic
prednisolona

Prednisolona
©
Farmàcia
Química
Esteroide sintètic del grup dels corticoesteroides.
És un sòlid cristallí blanc, inodor, que es fon a l’entorn de 240°C, amb lleugera descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més soluble en alcohol, cloroform i acetona És emprat en medicina, en forma lliure o de diversos èsters de l’hidroxil en C-21, com a antiinflamatori, i presenta alhora disminuïts els efectes secundaris de la cortisona
etilcel·lulosa
Química
Matèria termoplàstica, granular i de color blanc.
S'obté per reacció del clorur d’etil amb cellulosa alcalina en presència d’un excés d’hidròxid sòdic Les seves propietats depenen del grau d’esterificació en general presenta gran resistència a l’impacte, fins i tot a baixes temperatures És lleugera, absorbeix molt poca aigua, resisteix bé als àcids i àlcalis i és bon aïllant elèctric S'utilitza en la fabricació de laques, vernissos i adhesius, en revestiment de paper i teixits, en les indústries de l’automòbil i aeronàutica, etc
fenilhidrazina
Química
Derivat fenilat de la hidrazina.
És una base forta, molt reductora, que es presenta en forma de líquid oliós i que cristallitza en lamelles que es fonen a 19°C i bull a 243,5°C i fa una lleugera olor aromàtica Exposada a l’aire i a la llum s’altera fàcilment i esdevé groga, i després vermella És tòxica, amb una acció hemolítica i amb producció d’èczemes La fenilhidrazina és emprada en la manufactura de colorants, d’antipirina i com a reactiu de sucres, aldehids i cetones
benzoïna

Benzoïna
©
Química
Cristalls groguencs amb una lleugera olor de càmfora que es fonen a 137°C.
És obtinguda per condensació benzoínica de dues molècules de benzaldehid amb cianur potàssic com a catalitzador Té el punt de fusió a 137ºC i el d’ebullició a 344ºC És emprada en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són…
acetobutirat de cel·lulosa
Química
Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics (i dels composts d’emmotllament que en deriven), en què les proporcions relatives dels dos grups acil i el grau d’esterificació (proporció d’hidroxils esterificats) poden variar de manera contínua.
Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants…