Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
vidre metàl·lic
Química
Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.
Els composts d’aquesta estructura presenten supraconductivitat i tenen aplicacions en la fabricació de pantalles magnètiques, en la protecció anticorrosió i en les bombolles magnètiques
acer amorf
Química
Tipus d’acer que no presenta estructura cristal·lina.
S'obté per refredament molt ràpid d’acer fos D’aquesta manera es conserva fins a un cert punt l’estructura de la fase líquida i se n'evita la cristallització Té unes característiques mecàniques especials respecte del millor acer cristallí és el doble de dur i té tres vegades la seva resistència D’altra banda, no presenta propietats magnètiques i té característiques anticorrosives Fou obtingut per primera vegada per científics nord-americans el 2004
nombre de coordinació
Química
En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.
En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost
Química 2013
Química
Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de propietats…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que les separa, i…
erbi
Química
Metall de la sèrie dels lantànids, de color gris fosc, que actua amb valència 3.
És una mescla de sis núclids naturals, 162 0,1%, 164 1,5%, 166 32,9%, 167 24,4%, 168 26,9% i 170 14,2% Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171 El 1842 fou descobert per CGMosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby Suècia D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral Les propietats…
química supramolecular
Química
Branca de la química que estudia les entitats o espècies químiques que es mantenen cohesionades per forces intermoleculars no covalents.
S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la química…
tecneci
Química
Element químic, de nombre atòmic 43, pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n'ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n'han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…