Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cinètica química
Física
Química
Ciència que estudia les velocitats i els mecanismes en què transcorren les reaccions químiques (velocitat de reacció).
L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta satisfactòriament…
ionització
Física
Química
Procés de ruptura dels enllaços electrònics en els àtoms, que produeix la formació de parelles d’ions de càrregues oposades.
Els principals mecanismes d’ionització són la collisió dels àtoms o molècules amb altres àtoms i ions, la interacció amb algun tipus de radiació i l’aportació de calor
inversió de Walden
Química
Fenomen descobert per P.Walden l’any 1896, consistent en la inversió de la configuració d’un àtom de carboni asimètric com a conseqüència de l’atac d’un reactiu nucleofílic, mitjançant un mecanisme de substitució nucleofílica bimolecular (SN2).
Hom pot obtenir així un producte dextrogir a partir d’un substrat levogir La inversió de Walden té una gran importància en l’estudi dels mecanismes de les reaccions de substitució
transposició al·lílica
Química
En un sistema de tres carbonis amb un enllaç doble
transposició que desplaça aquest a la posició adjacent
amb migració simultània d’un substituent que preexistia en el sistema o que hi entra (per substitució) en produir-se la transposició.
La transposició allílica s’explica, en general, pels mecanismes S N 1 i S N 2 ' i sovint no és total hom obté una mescla dels productes transposat i no transposat
Yuan T Lee
Química
Químic nord-americà.
Ha estat professor de química a les universitats de Califòrnia i de Berkeley Compartí el premi Nobel de química de 1986 amb JC Polanyi i DR Herschbach , per llur estudi sobre els mecanismes bàsics de les reaccions químiques
digestor
digestor de 60 m 3 de capacitat per a la producció de biogàs (~110 m 3 /dia)
© Fototeca.cat
Química
Recipient hermèticament tancat i prou resistent per a suportar pressions de l’ordre de 0,8-1 MPa, el qual hom empra per a efectuar la digestió
.
Pel sistema de càrrega hom classifica els digestors en discontinus i continus Habitualment aïllats tèrmicament, poden ésser dotats de mecanismes d’agitació i calefacció L’agitació és realitzada per mitjans mecànics, per recirculació de la mateixa càrrega o part del gas introduït, o bé pel corrent provocat per la introducció brusca de la càrrega
Ada Yonath

Ada Yonath
© Weizmann Institute of Science
Química
Química isrealiana.
El 1962 es graduà a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on obtingué el master en bioquímica el 1964, i el 1968 es doctorà en cristallografia de raigs X a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel Posteriorment, anà als EUA on feu estudis postdoctorals a l’Institut Mellon de Pittsburgh 1969 i al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1970 Aquest any retornà a l’Institut Weizmann, on ha desenvolupat la seva tasca científica i ha ocupat diversos càrrecs directius en els àmbits de biologia i química estructural i molecular Ha estat també docent a la Universitat Ben Gurion de Tel-Aviv 1971…
Paul Delos Boyer
Química
Químic nord-americà.
Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina
Charles J. Pedersen
Química
Químic nord-americà.
Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà el 1927 Treballà, fins el 1969, als laboratoris de Du Pont de Nemours Conjuntament amb DJCram i JMLehn rebé el premi Nobel de química del 1987 pel desenvolupament de l’estudi dels mecanismes de reconeixement molecular síntesi de molècules capaces de seleccionar les molècules amb què formen complexos, base de la denominada química supramolecular
Ryoji Noyori
Química
Químic japonès.
Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless