Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
resina alcídica
Química
Nom genèric de les resines polièster, generalment modificades amb olis o altres resines.
Són polímers termoenduribles que es formen per reacció dels àcids polibàsics amb un excés d’alcohols polihídrics, com la glicerina o altres poliols Es caracteritzen per assecar-se ràpidament i per una bona adherència, flexibilitat, resistència al ratllat i durabilitat La seva debilitat es deu a la facilitat d’hidròlisi alcalina dels grups èster, que són majoritaris a la molècula S'utilitzen principalment en la indústria del recobriment com a vehicle de pintures i esmalts, revestiment de conductors i recobriment de superfícies
biocombustible de quarta generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de la biomassa extreta del cultiu de microalgues modificades genèticament per a augmentar-ne la productivitat.
Francesc Giralt i Prat
Química
Enginyer químic.
Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
emulsionant
Química
Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
Les substàncies emulsionants tenen un doble efecte d’una banda, rebaixen la tensió interficial entre els líquids, la qual cosa disminueix considerablement el treball necessari per a poder formar l’emulsió, i de l’altra, estabilitzen l’emulsió, és a dir, eviten la coalescència entre les gotetes de la fase dispersa en deixar entre elles una pellícula de la fase dispersant que impedeix el contacte tensioactiu Hom les utilitza com a additius alimentaris per tal d’homogeneïtzar i estabilitzar productes polifàsics a base d’aigua i greix o d’altres i per tal de contribuir a assolir-hi i a mantenir…
Monsanto Company
Química
Empresa química nord-americana creada el 1901 a Saint Louis (Missouri) per a la producció de sacarina.
Vers el 1930 inicià un procés de diversificació productiva i es convertí en un gran hòlding d’empreses químiques, amb nombroses filials arreu del món El 1945 inicià la producció de 2,4-D , herbicida que obtingué una gran acollida entre les empreses agrícoles El 1960 establí la divisió agrícola, que al llarg de la dècada llançà alguns dels herbicides i pesticides de més difusió, entre d’altres l’ agent taronja El 1968 fou la primera empresa a produir LEDs a escala industrial Durant els anys setanta tancà moltes de les divisions de plàstics i fibres artificials i accentuà l’especialització en…
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…