Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
fumarat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid fumàric
.
Segons que hi hagin intervingut un grup carboxílic de l’àcid fumàric o tots dos grups hom obtindrà, respectivament, el mono- o el di- derivat corresponent
arsenit
Química
Qualsevol sal de l’àcid arsenós.
Pel fet d’ésser un àcid tribàsic hom coneix les seves sals mono-, di- o trimetàlliques Les sals alcalines són obtingudes per fusió alcalina de l’anhídrid amb el carbonat En dissolució aquosa actuen com a reductors, absorbint l’oxigen de l’aire i transformant-se en arsenats L’arsenit cúpric, CuHAsO 3 és emprat com a pigment amb el nom de verd de Scheele l’arsenit de coure forma, amb l’acetat del mateix metall, el verd de Schweinfurt, una sal doble, acetoarsenit de coure, emprat en polvoritzacions com a insecticida
carborà
Química
Compost constituït per bor, carboni i hidrogen, en què els àtoms de bor i de carboni formen una unitat estructural polièdrica, que pot ésser considerat com a derivat d’un hidrur de bor, per substitució d’un grup BH -
per un CH.
Els carborans són preparats per reacció de l’acetilè o dels acetilens substituïts amb els hidrurs de bor, sota la influència de catalitzadors bàsics o de la descàrrega elèctrica silent El més conegut és l’1,2-dicarbadodecaborà, o carborà normal també han estat obtinguts carborans de fórmules B 4 C 2 H 8 , B 3 C 2 H 5 , B 4 C 2 H 5 , B 5 C 2 H 7 i molts d’altres, llurs derivats mono- i dialquílics i alguns derivats que contenen àtoms de silici en el nucli molecular
arsenat
Química
Qualsevol sal de l’àcid arsènic
.
Se'n coneixen tres tipus M I H₂AsO₄, M I ₂HAsO₄ i M I ₃AsO₄ que són les sals mono-, di- i trimetàlliques d’aquestes només les alcalines són solubles en aigua Sota aquesta mateixa denominació són incloses les sals de l’àcid metaàrsenic HAsO₃ i piroàrsenic H₄ As₂O₇ Hom obté els arsenats per oxidació dels arsenits per deshidratació dels ortoarsenats són obtinguts els piro i metaarsenats La semlança entre l’ió fosfat PO₄ 3- i l’arsenat AsO₄ 3 - fa que les seves sals presentin propietats semblants Tots els arsenats són extremadament tòxics Hom els empra en la indústria, especialment…
resines amíniques
Química
Polímers termoenduribles, durs, incolors i transparents, coneguts també amb el nom genèric d’aminoplast, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i…
dietilamina
Química
Amina secundària obtinguda per metilació de l’amoníac amb iodur d’etil i ulterior separació de les formes mono-, di- i trimetilades.
És un líquid incolor que bull a 55,5°C, i miscible amb aigua Té un caràcter fortament bàsic És emprada en la indústria del petroli i del cautxú sintètic, en l’obtenció de colorants i medicaments i també com a solvent i com a agent de flotació És fortament irritant de la pell i de les membranes mucoses
emulsionant
Química
Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
Les substàncies emulsionants tenen un doble efecte d’una banda, rebaixen la tensió interficial entre els líquids, la qual cosa disminueix considerablement el treball necessari per a poder formar l’emulsió, i de l’altra, estabilitzen l’emulsió, és a dir, eviten la coalescència entre les gotetes de la fase dispersa en deixar entre elles una pellícula de la fase dispersant que impedeix el contacte tensioactiu Hom les utilitza com a additius alimentaris per tal d’homogeneïtzar i estabilitzar productes polifàsics a base d’aigua i greix o d’altres i per tal de contribuir a assolir-hi i a mantenir…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…