Resultats de la cerca

Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 FTrombe i FGaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el coure i el zinc o…

Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3

Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals el deuteri…

Les solubilitats de moltes substàncies són més febles en D 2 O que en H 2 O i les conductivitats electrolítiques hi són també un xic inferiors El D 2 O es troba en l’aigua natural en la proporció del 0,015% i s’acumula en el líquid residual quan l’aigua es troba sotmesa a electròlisi Des del punt de vista químic, la seva propietat més interessant és la facilitat de bescanvi isotòpic amb nombroses substàncies hidrogenades Així, per exemple, l’ió amoni en solució en D 2 O bescanvia per deuteri la totalitat del seu hidrogen el sucre ordinari, en bescanvia la meitat Els procediments clàssics de…

Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…

Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…

Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…