Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
níquel
Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
neutre | neutra
nicrom
Química
Denominació general de diversos aliatges de níquel i de crom en proporcions diferents, alguns dels quals contenen també ferro —per exemple, Ni 60% Cr 40%; Ni 80% Cr 20% (Nicrom V); Ni 67% Cr 16% Fe 12%, etc—.
Es caracteritzen pel fet de presentar a temperatures elevades una gran resistència a l’oxidació i bones propietats mecàniques Són emprats per a fabricar resistències elèctriques
paper blanc
Paper blanc
adamantà
Adamantà
©
Química
Hidrocarbur policíclic saturat, interessant per la seva estructura rígida i molt simètrica, derivada de la fusió de quatre anells de ciclohexà en forma de sella, sense tensions ni angulars ni conformacionals.
Fa una olor agradable, i la forma esfèrica de la seva molècula fa que es fongui a alta temperatura 268°C però que sublimi fàcilment Es troba en el petroli, d’on pot isolar-se per mitjà d’un complex d’inclusió amb tiourea, i és preparat hidrogenant el diciclopentadiè en endo -trimetilenorbornà i isomeritzant aquest amb bromur d’hidrogen i trifluorur de bor Per atac directe en són obtinguts derivats halogenats i nitrats
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la solució de donadors…
neutre | neutra
Química
Dit de les sals que en solució no presenten reaccions d’hidròlisi àcida ni bàsica.
metafosfat
Química
Qualsevol sal de l’àcid metafosfòric (HPO3)n
.
Ni l’àcid ni les seves sals no es presenten en forma monòmera Els metafosfats alcalins són solubles en aigua, i els dels altres metalls són insolubles Els metafosfats es poden transformar en ortofosfats per acció de les bases, mitjançant dissolucions alcalines, o per fusió amb hidròxids o carbonats alcalins
iridi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77, pes atòmic 192,2 i valències generalment de +3 i +4 (i, menys sovint, de +1 i +2).
L’iridi ocorre en estat metàllic aliat amb el platí i amb l’or En estat pur no és atacat ni pels àcids ni per l’aigua règia, però en calent i en presència d’aire o d’oxigen s’oxida lentament amb formació d’Ir 2 O Amb el platí forma aliatges molt durs, emprats per a fabricar termoparells i les puntes de les plomes estilogràfiques