Resultats de la cerca

Els no-metalls es caracteritzen pel fet de tenir els àtoms amb pocs orbitals desocupats, és a dir, amb pocs orbitals susceptibles de rebre electrons

Fou descobert i identificat l’any 1957 per un grup de científics de l’Argonne National Laboratory de Harwell alhora, l’institut Nobel de física d’Estocolm anuncià la identificació de l’element 102 com a resultat de les recerques fetes en aquesta institució Aquest isòtop fou obtingut per bombardeig del 244 Cm per ions 13+4 C produïts en un ciclotró, i es desintegrà per emissió de partícules alfa de 8 MeV L’isòtop té una semivida de 10 minuts

És un líquid oliós que es fon a -29°C i bull a 101,2°C, obtingut com a producte secundari en la nitració del propà La seva sal sòdica té propietats explosives És emprat com a combustible de coets

La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc

És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc

És un sòlid cristallí òpticament actiu α 1 5 D =-218,6° en etanol, soluble en cloroform i etanol i insoluble en aigua, que es fon a 193°C i forma un hidroclorur monohidratat cristallí, soluble en aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta un efecte narcòtic, però no és emprat a causa de la seva extrema toxicitat No obstant això, alguns dels seus derivats hexacíclics manifesten una toxicitat més baixa i tenen aplicació com a analgèsics

Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials