Resultats de la cerca

És anomenada també així la substància que hom addiciona a l’aigua dura perquè formi complexos solubles amb les sals insolubles, les quals normalment precipitarien

Normalment, es tracta d’agents reductors com tiosulfat, bisulfit o metabisulfit sòdic, però el terme és aplicat també a qualsevol altre producte utilitzat amb aquest propòsit

Normalment hom dóna el nom de cellosolve a l’èter monoetílic de l’etilenglicol 2-etoxietanol i d' acetat de cellosolve al seu èster acètic són miscibles amb l’aigua en totes proporcions i emprats com a solvents de diversos materials orgànics

És un azocompost insoluble en aigua Es fa servir com a anàlit per a la detecció de l’activitat d’oxidoreductases També és el nom genèric dels derivats del formazan per substitució dels àtoms de l’hidrogen terminal per radicals orgànics, normalment de tipus aromàtic

Consta, normalment, d’un dipòsit de forma cilíndrica, amb les bases bombades, on hom posa la resina bescanviadora L’aigua crua entra per la part inferior i passa a través de tota la massa del bescanviador Quan la resina és esgotada, hom procedeix a regenerar-la per tractament amb àcids o àlcalis

L’any 1944 Seaborg i els seus collaboradors identificaren l’isòtop 2 4 1 Am vida mitjana 433 anys en els productes de desintegració del 2 4 1 Pu S'acumulen quilograms d’aquest isòtop al llarg dels anys en els reactors nuclears L’americi és molt electropositiu i existeix en diversos graus d’oxidació en solució aquosa és normalment trivalent

Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2

Normalment el dienòfil conté grups activants CO, COOR, NC units a un carboni instaurat, com, per exemple, els R ' o R'' de la següent reacció És deguda a ODiels i KAlder 1928 i és una de les més útils en la química orgànica de síntesi pel gran nombre de composts diferents que fa possible d’obtenir, àdhuc de productes naturals, atès que és molt estereospecífica la 1,4-addició ocorre sempre en cis - respecte al dienòfil

És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC

El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les…