Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
neptuni
Química
Element transurànid, situat entre l’urani i el plutoni a la taula periòdica.
És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EM McMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GT Seaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels indicadors El neptuni és…
enllaç de retrodonació
Química
Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres, com ara el monòxid de carboni o una olefina.
En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π, opera un…
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 F Trombe i F Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el coure i el zinc…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
element
Taula periòdica dels elements
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…